CATENGESP


A QUI PREOKUPEN ELS OKUPES?

(27/01/2007)

DESCOBRIR CATALUNYA (01/03/2007)

Vull que els meus fills siguin okupes si ho volen ells

Ja fa uns quants mesos que a Catalunya s'ha obert la veda contra els okupes. Al mes d'octubre, Jordi Hereu, l'alcalde de Barcelona, talment un Bèria o un Yezhov de pa sucat amb oli, va donar ordres per 'eradicar els okupes' de la ciutat. Al diari El País, la Pilar Rahola, mantenint el mateix lèxic estalinista, ha atacat els okupes, qualificant-los, entre d'altres coses, de 'petits burgesos' (un insult incongruent si es pensa que els que compraran els pisos que es construiran un cop foragitats els okupes seran uns burgesassos com una casa de pagès).
Vaig ser okupa a Londres durant tres anys i a hores d'ara estic segur que si no n'hagués estat, m'hauria enfonsat del tot entre les parets grises d'aquesta ciutat en comptes de descobrir un món sencer que donava aixopluc a tota una sèrie de persones que ens sentíem més aviat incòmodes per no dir totalment fora de lloc a la societat dita civil de l'època (en el meu cas, a causa d'una malaltia mental recent que m'havia obligat a viure a l'atur i fora de casa dels pares: un cas entre tants). Recordo com si fos ahir el ventall fabulós de persones que vaig arribar a conèixer: italians que fugien dels ambients saturats de droga dura de Torí i Milà, exmembres dels serveis secrets britànics que no havien pogut aguantar l'esperit peculiar d'aquell cos, xefs gal.lesos que ara volien cuinar de franc per la gent del sud de Londres, desertors de l'exèrcit israelià, escocesos que havien fugit d'un barri de Glasgow tan conflictiu que a la mateixa policia li feia por entrar-hi, feministes australianes que treballaven a les obres de construcció... Hi havia també, és clar, gent que prenia massa estupefaents i gent que feia massa soroll, cosa no del tot insòlit entre la gent jove en general, encara que visquin en un dúplex a Sant Gervasi. Es feien unes quantes coses il.legals però es feien per pura necessitat econòmica, no pas per fer veure que érem uns entremaliats desafiadors del 'sistema'. Com la Piaf, no em penedeixo de res.
Conec alguns dels okupes catalans actuals i són si fa no fa com els de Londres: llibertaris no dogmàtics, lliures de líders i amb fills o sense. Des d'aquí, doncs, demano a l'Hereu – i a tots els alcaldes tipus Hereu arreu del país – que els perdonin la vida, a aquesta gent. Si més no, que ho facin pels meus fills, perquè aquests tinguin, en el cas que els faci falta quan siguin més grans, el món fèrtil dels okupes al seu abast en comptes d'una pensió de mala mort o un centre d'acollida de la Generalitat. O casa meva.


- Textos i contingut: Matthew Tree - Disseny i programació: Nac -