CATENGESP


TENDÈNCIES QUE PASSEN

(05/04/2007)

Descobrir Catalunya (01/04/2007)

Que cansat que estic de la gent que diu que el català ha entrat en una fase terminal


Últimament, quan llegeixo les seccions d'opinió al diari – intento no fer-ho però de vegades em salten a la vista, aquests articles, a l'hora de dinar, entre queixalada i queixalada de l'entrepà de morcón habitual – últimament, dic, no he pogut sinó adonar-me que hi ha una tendència cada vegada més marcada a presagiar la desaparició eventual de la llengua catalana en termes trets directament de telenovel.les tipus 'Metges de Filadèlfia'. Frases com 'el català ja està a l'UVI', 'potser al català caldria aplicar-li l'eutanàsia' o bé (i aquesta és la meva preferida) 'el català ha entrat en una fase terminal' s'han convertit en els nous tòpics lingüístics en un país que ja en té un estoc considerable.
No deixa de ser curiós que aquesta mena de terminologia tan clínica com melodramàtica se l'empren tant els que volen que el català vagi a més com els que es freguen les mans només en imaginar un món lliure del llast del llemosí, com ara la Montserrat Nebrera del Partit Popular de Catalunya, que ha dit que l'anglès – talment un metge de l'ONG britànica Dignity in Dying – 'acabarà amb el català'. (Per cert, sembla no haver-se adonat que als països escandinaus, on tothom sap parlar l'anglès amb una perfecció que el sistema educatiu d'aquí trigaria tres segles per aconseguir, els idiomes locals – tots de les dimensions del català - gaudeixen d'una salut de ferro).
En fi, m'estranya que ningú no s'hagi fixat en l'absurditat d'aplicar metàfores basades en les ciències físiques als parlants d'un idioma, que són imprevisibles i cameleònics i capaços de tot, absolutament tot, malgrat les tendències aparentment intocables previstes per unes estadístiques aparentment infal.libles.
És per això que en aquests casos me'n fio molt més de la pròpia experiència. El diumenge passat, per exemple, a casa meva, a Barcelona, hi vam dinar la meva companya holandesa, una senyora tanzana i la seva filla, arribades feia quatre anys al país, un anglès (jo) i un català de Tota La Vida. No cal que us digui, a aquestes alçades, que tota la conversa va tenir lloc en l'idioma d'aquest. És més, visc situacions semblants – converses en català amb gent dels cinc continents - setmana sí i setmana també. I no sóc l'únic, tot el contrari. Segons les opinions dels opinadors professionals, és clar, tot això deu ser una al.lucinació i hauria d'anar al servei d'urgències més proper, on a més, podria fer companyia a la llengua catalana mentre fa el darrer badall.



- Textos i contingut: Matthew Tree - Disseny i programació: Nac -