CATENGESP


LA TOLERÀNCIA TANZANA

(28/07/2007)

Descobrir Catalunya (01/08/2007)

Tanzània resulta ser un exemple de tolerància religiosa que serviria de model per al món sencer.


L'últim article per a la revista Descobrir (agost, 2007).
De: Matthew Tree

No sé què esperava quan vaig viatjar per primera vegada a Tanzània, fa uns dos mesos, però el cert és que no esperava pas trobar-hi un exemple de tolerància religiosa que serviria de model per al món sencer. Em va costar acceptar-ho, atès que un dels prejudicis més difícils de desallotjar d'un cervell europeu qualsevol és que el continent africà sencer no és res més que un viver de catàstrofes les quals els mateixos africans són incapaços de resoldre, si més no sense l'ajut bondadós de nosaltres, els europeus. Però vet aquí, que, en un país tan pobre que el sou mitjà és d'uns 600€ anuals, els cristians protestants, catòlics, anglicans i pentecostals (un total de 30% de la població) comparteixen bars, botigues, escoles i vida social amb animistes (35%) i musulmans (35%), sense cap mena de conflicte ni greu o lleu. Al contrari dels polítics i pedagogs europeus, no fan escarafalls pel que fa a la manera de vestir, i no és estrany veure noies amb burqa o hijab caminant al costat d'altres que porten texans estrets i samarretes marcapits. A més a més, el govern obliga els escolars musulmans a fer visites educatives als temples cristians i a l'inrevés, perquè cap pràctica religiosa no resulti aliena o estranya a ningú.
Fins i tot en el cas extrem de l'illa de Zanzíbar, on, per raons històriques, la immensa majoria de la població és musulmana (i força més ortodoxa que al continent) la tolerància regna, ni que sigui per decret: les botigues que venen alcohol (que els zanzibarins més pietosos voldrien cremar fins que no en quedi ni un floc de cendra) tenen una reixa de ferro forjat a l'aparador i un askari – un guàrdia de seguretat armat de fusell automàtic – assegut a la porta. De manera que el tanzà que hi vulgui tastar una cervesa Kilimanjaro ho pugui fer tranquil.lament, ni que sigui en un baluard de l'Islam.
Ja sento les veus dels cínics europeus, xiuxiuejant que als tanzans els és fàcil ser tan tolerants, atès que ells no han tingut ni un 11-S, ni un 11-M, ni un 7-J: és a dir, no han patit el terrorisme d'inspiració religiosa. Que fàcil és, oblidar que els d'Al-Qaida van atacar Dar-es-Salaam el 7-A del 1998, tres anys abans de carregar-se el World Trade Center. Totes les víctimes eren tanzanes (si s'hi hagués mort algun mzungu, els europeus, segurament, tindríem aquest atemptat més present). Malgrat això, a Tanzània, ja ho hem dit, la tolerància religiosa es respira arreu. Potser per això, els creients tanzans solen prendre's les seves creences una mica a la lleugera, amb el resultat que fins i tot un ateu empedreït com ara jo, se sent tant a gust a Dar-es-Salaam que a la ciutat feliçment impia de Barcelona.


- Textos i contingut: Matthew Tree - Disseny i programació: Nac -