CATENGESP


FRANKFURT: LA PORTA DEL 'MAINSTREAM'?

(17/10/2007)

EL TEMPS (09/10/2007)

Gràcies a la Fira del Llibre de Frankfurt, és possible que si més no un autor en català es posi de moda.

A finals dels setanta, quan tenia divuit anys, un amic que sempre estava al corrent de les ultimíssimes tendències literàries em va ensenyar un llibre amb una portada força cool i va fer la pregunta aquella de: 'Encara no l'has llegit?' com si no haver-lo llegit, a aquelles alçades, fos un faux pas cultural de les grosses. Es deia 'El llibre del riure i l'oblit' i l'havia escrit un tal Milan Kundera. I no, jo encara no l'havia llegit, perquè fins aleshores mai no se m'hauria passat pel cap llegir qualsevol text escrit originalment en una llengua tan petita i obscura i rara com el txec. Perquè no en tenia ni una sola referència, perquè ningú no me n'havia parlat, de literatura txeca, perquè ningú que coneixia tan sols sabia que hi podria haver escriptors txecs contemporanis que valguessin la pena. Ras i curt: no es llegien autors txecs.
Quatre anys després, a Londres, es trobaven llibres txecs fins a la sopa. Ja s'havia traduït no només tot el que Kundera havia escrit fins aquell moment, sinó també bastants obres de Bohumil Hrabal, Vaclav Havel, Jaroslav Hasek i Karel Capek, de qui tothom, de cop, va recordar que havia inventat la paraula 'robot'. El que no sabíem era que exactament la mateixa cosa estava passant arreu de l'Europa Occidental, els Països Catalans inclosos, on les traduccions excepcionals de la Monika Zgustova fins i tot havien fet disponibles alguns títols txecs que no s'havien traduït a l'anglès. És a dir, Kundera, ell tot solet, havia obert les portes d'Europa de bat a bat perquè la literatura del seu país hi pogués entrar amb el cap ben alt i ser-hi tractada amb la més absoluta normalitat, per primera vegada en molts anys. Des d'aleshores, es llegeixen autors txecs.
Segurament, la Fira del Llibre de Frankfurt farà que un autor català passi per la mateixa porta oberta al mainstream europeu, el llindar de la qual Milan Kundera va trepitjar fa tants anys. Hi ha molts candidats possibles per fer de 'Kundera català', però per tota un seguit de raons crec que el candidat més probable és el Quim Monzó; i que serà 'La magnitud de la tragèdia', per exemple, o el recull dels '86 contes' que els xavals de divuit anys amb ganes de llegir coses cool passaran de mà en mà arreu de la Unió Europea amb aquella pregunta - entusiasta i insistent - als llavis: 'Encara no l'has llegit?'.



- Textos i contingut: Matthew Tree - Disseny i programació: Nac -