CATENGESP


SELF-MADE MAN

(27/01/2007)

DESCOBRIR CATALUNYA (01/06/2006)

Ponç Puigdevall és molt més que un crític literari,

Durant molts anys tenia la impressió que la ciutat de Girona em portava sort, que a Girona, res de dolent em podria passar, i si tenia aquesta impressió no era només perquè caminar pels carrers de Girona m'exaltava més, m'enaltia més que caminar pels carrers de Nova York (ciutat que no he visitat mai) sinó també perquè va ser a un diari de Girona que va sortir la primera ressenya del meu primer llibre, una ressenya positiva, a més a més, gràcies a la qual el meu primer llibre va aparèixer a l'aparador de la llibreria principal de Girona, la ja llegendària 22, llibreria on acabaria fent la presentació d'aquest primer llibre meu, i tant l'autor de la ressenya com el presentador de la presentació era un escriptor gironí anomenat Ponç Puigdevall, amb qui vaig associar de seguida amb la sort que Girona sempre em semblava portar.
Dic escriptor, perquè això és el que el Ponç realment era (i encara és) però com que al món en general i a Catalunya en particular escriure no sol donar per viure, ell es guanyava la vida fent de carter. Feia les seves rutes metòdicament, matant l'avorriment amb alguna cervesa (exactament com Charles Bukowski a 'Factotum'), mentre escrivia un dels millors llibres catalans de la segona meitat dels noranta: el recull de contes 'Era un secret'.
Després, el Ponç va entrar al món diria que més aviat fosc de la crítica literària, un món que no pretenc entendre i que el Ponç ha aprofitat per inventar un dels seus millors personatges: un crític literari despietat que, casualment, també es diu Ponç Puigdevall.
Sempre és un plaer veure'l, això sí, en part perquè sempre diu coses que la resta de la gent no diu mai i sempre riu de tot cor de coses que la resta de la gent dóna per descomptat. A més, ara ve més sovint a Barcelona, que és on ens solem trobar ara. Una circumstància que em va d'allò més bé, ja que, per una sèrie de raons que no vénen al cas, però amb les quals el Ponç potser ha tingut alguna cosa a veure, fa temps que Girona va deixar de portar-me sort.



- Textos i contingut: Matthew Tree - Disseny i programació: Nac -