CATENGESP


TIBET O NO TIB…

(05/04/2008)

La Directa (02/04/2008)

Sobre la manca de manifestacions contra l'actuació del govern xinès a Tibet.


Com tantes lluites obviades per l'esquerra (i la dreta) occidentals – com ara la dels txetxens, que data del 1818; o bé la dels sudanesos animistes i cristians contra el 'seu' govern islàmic, que es va encetar el 1955 - la dels tibetans contra els xinesos també té una història tan llarga com poc coneguda aquí.
El 1914, els britànics, que havien envaït el Tibet dotze anys abans, van cedir la sobirania del país als xinesos amb la condició que aquests no el convertissin en una província xinesa més. La Xina, aleshores una república, va respectar aquesta condició fins el 1951, quan un Mao Zedong embriagat pel control que el seu Partit Comunista havia acabat d'aconseguir sobre gairebé tot el territori xinès, va enviar uns destacaments de tropes a Lhasa, repel.lits immediatament per l'exèrcit tibetà. Aleshores Mao va esperar fins el 1956 i, havent construït un parell de carreteres per facilitar l'accés de les seves tropes, va ocupar les regions xineses al costat de la frontera tibetana però habitades per un gran nombre de tibetans, que van resistir tan feroçment que Mao els va acabar bombardejant des de l'aire. Finalment, el mateix Tibet es va rebel.lar contra Mao, el 1959. Durant els propers tres anys, els xinesos van saquejar el país, centenars de milers de tibetans van morir de fam, i 15% de la població va ser empresonada i obligada a treballar sota unes condicions tan nefastes – l'ús de fuets de filferro era habitual – que la majoria no va sobreviure. Els xinesos també van destruir 2.430 dels 2.500 monestirs tibetans, van encoratjar-hi la immigració d'un nombre important de xinesos d'ètnia Han alhora que feien tots els possibles per eliminar la llengua i cultura tibetanes. Poc després, el 1961, la gent d'esquerres occidental, en comptes de protestar contra tot plegat, va convertir Mao en una icona revolucionària global durant els propers 17 anys: un llegat que podria explicar perquè encara ara no es fan manifestacions massives en contra del govern xinès per l'assassinat recent d'un mínim d'un miler de tibetans – fins a la data.


- Textos i contingut: Matthew Tree - Disseny i programació: Nac -