CATENGESP


L'ÚLTIM VALLS

(27/05/2008)

AVUI

Sobre la censura a Barcelona d'una exposició de Jordi Valls.


Havia volgut conèixer el Jordi Valls des que vaig llegir, fa temps, un reportatge a 'Ajoblanco' sobre aquesta figura cabdal de l'escena underground anglès. Quan, per fi, vam poder coincidir, tot just havia acabat de tornar definitivament a Catalunya i em va assegurar que en comparació amb Londres, Barcelona li semblava 'molt conservadora'. Barcelona, aquesta ciutat tan moderna i cosmopolita i xuli i cool? Esmaperdut, estava, fins que vaig recordar que el Jordi provenia del món vehement i insubornable de l'anti-art britànic, un món acostumat a etzibar un fuck off perpetu a les postures afectades de molts dels promotors culturals del país. Un món que havia produït Psychic Youth - l'anti-secta notòria de Genesis P. Orridge - i les actuacions enfurismades dels anarco-punks Crass i el grup de 'no-música' Vagina Dentata Organ, fundat pel mateix Jordi. Com si volguessin posar Barcelona a prova, el mes d'abril passat aquest i el seu germà Marc van muntar una exposició a l'Espai Eart, Torrijos, 68 (que incloïa l'efígie d'un bisbe penjat i un crucifix fet de rotllos de paper higiènic). A l'últim moment, els de la galeria es van fer enrere i els germans Valls no han pogut trobar cap altre expositor. A Londres no ha passat res semblant des del 1967, quan un galerista es va negar a penjar uns quadres considerats grollers de Kenneth Halliwell, l'amant del dramaturg Joe Orton el qual va protestar: 'aquest marxant té por de la vida mateixa'. Si hem de jutjar pel cas Valls, el món artístic barceloní n'és ple, de gent així d'acoquinada. I conservadora, sí senyor.


- Textos i contingut: Matthew Tree - Disseny i programació: Nac -