CATENGESP


VAQUES D'ULL VIU

(25/06/2008)

AVUI (24/06/2008)

Sobre la censura d'un article previ i la censura a la premsa catalana en general.

Cada país té les seves vaques sagrades i una part de la feina de qualsevol col·laborador de la premsa que vol dir quelcom i no pas no res és parlar-ne sense embuts o carregar-se-les, si s'escau. Unes experiències recents de primera mà m'han ensenyat que a Catalunya la vaca més sagrada de totes, encara més que la mateixa religió, és Mammon, precisament. A Catalunya, si un critica ni que sigui un aspecte tangencial d'una de les grans entitats els anuncis dels quals ajuden a mantenir la premsa del país -em refereixo a les corporacions energètiques, les entitats financeres i les empreses multinacionals-, doncs un ja ha begut oli: abans d'ofendre l'ens en qüestió i arriscar-se a perdre els pistrincs pertinents, els diaris s'estimen més evitar que se'n faci la més petitona de les crítiques. A Anglaterra -i em sap greu haver de jugar la carta anglesa, però això és així- la situació és més aviat a l'inrevés: si un diari publica un comentari negatiu sobre una empresa qualsevol, aquesta no s'atreviria mai a retirar-ne la publicitat perquè s'exposaria al ridícul del públic i fins i tot a un possible boicot (la cadena de supermercats Tesco n'és un cas recent) per haver intentat exercir una censura directa del tot inadmissible. Aquí, en canvi -ja deveu haver vist que en aquest article no s'ha pogut dir cap nom-, no es poden prendre tantes llibertats d'expressió i tot s'ha d'insinuar, talment com si visquéssim en una coneguda època anterior. M'explico?


- Textos i contingut: Matthew Tree - Disseny i programació: Nac -