CATENGESP


RADIO MIL COLINAS

(27/01/2007)

EL PUNT (01/12/2006)

La diferència entre la COPE espanyola i la Mille Collines ruandesa, només hi ha una diferència de grau

El dimecres dia 30 de novembre, hi va haver una mostra interessant del 'doublethink' (la paraula que George Orwell va inventar per descriure la capacitat de defensar i criticar alhora el mateix tipus d'acció, segons qui la porti a terme) que impera als sectors més patriòtics de l'Espanya monolingüe. Uns deu militants de les Joventuts d'Esquerra Republicana es van encadenar a la seu central de la COPE (l'accionista majoritari de la qual és la Conferència Episcopal) i van repartir unes octavetes que portaven el lema 'Contra la cadena de l'odi'. Van ser increpats (juntament amb els membres dels mitjans de comunicació catalans allà presents) amb tanta violència pels vianants, que la Policia Nacional d'Espanya els va haver d'escortar a la seguretat relativa d'una comissaria. Poc després, tres dirigents del Partit Popular van descriure aquesta protesta gairebé testimonial dels JERC com un 'atac', 'atemptat' i 'assalt', respectivament, contra la COPE i, per tant, contra la llibertat d'expressió. D'altra banda, la impossibilitat per part d'un grapat de joves catalans de muntar una manifestació, per microscòpica que fos, en un espai públic madrileny, i les agressions verbals i físiques contra periodistes de TV3 i El Periódico de Catalunya, no constituïen cap 'atac' contra la llibertat d'expressió, segons els dirigents populars. Allò que dèiem: 'doublethink'.

La notícia em va cridar l'atenció perquè havia acabat de llegir un llibre interessant que tracta a fons el tema de la llibertat d'expressió, precisament amb referència a una emissora de ràdio. L'emissora es deia Radio Télevision Libre des Mille Collines (RTLM), i emetia entre els anys 1992 i 1994, a Ruanda, Àfrica. Es va decidir de retirar el seu dret a la llibertat d'expressió atès que l'havia utilitzat, principalment, per crear un ambient favorable a la matança d'unes vuit-centes mil persones. Al llibre ('Justice On The Grass', Nova York, 2005) la periodista nord-americana Dina Temple-Raston explica el judici de tres executius de l'emissora (i d'una revista afina) a mans d'un tribunal de les Nacions Unides. Va ser la primera vegada que uns periodistes havien estat formalment acusats d'incitació a genocidi des del judici de Nuremberg, el 1945.

No voldria, de cap de les maneres – i ara! – comparar una emissora tan consagrada com la COPE amb un mitjà tan irresponsablement salvatge com RTLM (per bé que aquest també era catòlic). Ara bé, mentre llegia l'informe intrigant de la Temple-Raston, no em podia estar d'entreveure alguna petita semblança – negligible, sens dubte - entre les dues ràdios. Les seves declaracions d'intencions, per exemple. 'Només expliquem el que passa de debò, però hi ha gent a qui no els agradi quan exposem les seves malifetes', va dir RTLM a principis del 1994. 'La nueva Linterna asume un compromiso insobornable con una visón honradamente crítica...sin permitir excepciones con nada i hacia nadie', diu la pàgina web d'aquest programa de la COPE. La tònica, doncs, és aquesta: totes dues ràdios es proclamen campions de la veritat, amb la implicació que les altres emissores no l'expliquen per por d'ofendre vés a saber qui.

I qui és aquest 'vés a saber qui'? En el cas de RTLM es tracta dels tutsi (15% de la població). En el cas de la COPE, es tracta dels catalans (17% de la població). Totes dues emissores insisteixen que aquestes minores gaudeixen de la protecció del govern central per bé que siguin una amenaça a les llibertats de la majoria de la població ('El gobierno español sólo habla con terroristas, homosexuales y catalanes, a ver cuándo se decide a hablar con gente normal', va dir Federico Jiménez-Losantos fa quatre mesos). Totes dues emissores confonen les minories respectives amb uns grups armats (els tutsi, amb el Front Popular de Ruanda o RPF: els catalans, amb ETA, si més no segons el mateix Jiménez-Losantos: 'en Cataluña los terroristas manden'). Sobretot, totes dues emissores traspuen una barreja d'odi i menyspreu envers aquestes minories, mitjançant un cert to histèric i l'ús sistemàtic i deliberat de mentides despectives.

Malgrat aquestes semblances casuals, és clar que RTLM i la COPE són ben diferents. Per no anar més lluny, a diferència de RTLM, la COPE mai no ha instat la majoria de la població a aixecar-se físicament contra la minoria que tant blasma (tot i que Ricardo de la Cierva, columnista de 'Época' – revista afina a la COPE – sí que ha dit: 'Si hi ha Estatut, caldrà cridar a la rebel.lió activa'). Per tant, personalment no veig la necessitat de condemnar Losantos, César Vidal i companyia a cadena perpètua, que és el que es va fer amb els seus homòlegs ruandesos. No, els de la COPE són figues d'un altre paner. Només faltaria.


- Textos i contingut: Matthew Tree - Disseny i programació: Nac -