CATENGESP


VERNACLES

(23/12/2008)

AVUI (18/12/2008)

Sobre la Renaixença kenyana.

Mzee Ngugi wa Thiong'o, passat festes faràs 81 anys amb la teva reputació com a gegant de les lletres africanes del tot consolidada. Malgrat això, als europeus encara ens costa trobar llibres teus. A l'Estat dit espanyol, per exemple, d'un total de 29 títols, només en tens tres de traduïts al castellà i un a l'èuscar i cap al català, i pel que fa a la versió anglesa del teu últim assaig, el vaig trobar per la més pura casualitat en una llibreria de vell londinenca que em venia de pas mentre buscava un pub. En aquest assaig, per cert, expliques que, als escolars kenians que parlàveu en els vostres vernacles, us penjaven uns rètols que deien "Sóc ruc". Què ens has d'explicar, Ngugi? A Catalunya, es pegava fins i tot als adults per no enraonar en la llengua recomanada pel règim. Malgrat tot, un bon grapat d'autors d'aquí van optar per escriure en aquesta llengua, de la mateixa manera que tu vas adoptar l'anglès totpoderós per a les primeres cinc novel·les. Fins que, el 1978, vas decidir escriure tota la resta en kikuiu, i així dignificar l'ús literari del vernacle, talment un Bonaventura Carles Aribau kenià. Amb la diferència que ell va escriure en una oficina de funcionari còmoda, i tu -un dissident engarjolat- damunt paper higiènic carcerari. Potser aquests orígens tan diferents han marcat les literatures que en van sorgir. La keniana ha resultat impetuosa, arravatada, furibunda i engatjada fins a les últimes conseqüències. La catalana, diguem, no tant.


- Textos i contingut: Matthew Tree - Disseny i programació: Nac -