CATENGESP


LA FE, AL FINAL

(03/01/2009)

AVUI (31/12/2008)

Sobre les prioritats paral.leles de la RENFE.

Tal com sol passar amb les organitzacions ben centralitzades, fa molts anys que la Renfe ens ha donat, als usuaris perifèrics, la impressió d'estar a la mercè d'un nen capriciós, capaç, per exemple, de regalar-nos trens de Rodalies amb aire condicionat però sense lavabos; o d'instal·lar portes automàtiques de validació en una sola estació i prou; o de reduir, de cop i fa poc, la validesa de les targetes Bonoexpress de tres mesos a un. Etcètera. De vegades, però, l'encerta del tot, tal com vaig descobrir fa 15 dies, en baixar per primera vegada a l'estació de Camp de Tarragona, la de l'AVE: tot, però tot, hi era perfecte: l'edifici, magnífic; els lavabos, tan grans que els passos hi ressonaven; a les taquilles, una abundància de taquillers amables, i cap cua. Cap cua, perquè l'únic passatger a tota l'estació era jo mateix. L'endemà, tot esperant un tren dins l'ambient de claveguera superpoblada que regna a l'estació de Clot-Aragó, em vaig preguntar com era que, si la Renfe tenia diners i voluntat per fer una meravella com Camp de Tarragona, no millorava, si més no, altres estacions catalanes molt més concorregudes. La resposta se'm va acudir amb la rapidesa d'una revelació: des d'aquestes, no es pot anar més enllà d'una pobra província que es vol única. Camp de Tarragona, en canvi, és un petit temple per a l'ús dels pelegrins piadosos que han triat el camí bo: el que porta cap a la ciutat -centriquíssima- on es guarda el Quilòmetre sagrat, de nom Zero.


- Textos i contingut: Matthew Tree - Disseny i programació: Nac -