CATENGESP


ALQUÍMIA

(03/04/2009)

AVUI (03/04/2009)

Sobre les versions que s'han fet de segons quines cançons mítiques.

Si tingués vint i tants anys, a hores d'ara baixaria música de la xarxa de franc amb la mateixa alegria amb què, quan sí que en tenia vint i tants, alliberava certs llibres imprescindibles dels prestatges de les llibreries més pròsperes de Londres. Però ara que en tinc -ai- 50, i ja no estic a l'atur, pago bitllo-bitllo per la música que baixo i m'està costant una petita fortuna perquè -eximit de l'obligació de comprar àlbums sencers- he acabat de descobrir moltíssimes versions (que sovint milloren les originals) de segons quines cançons mítiques. Per exemple, la versió que David Bowie va fer el 1972 de Waiting For The Man de Lou Reed, en què el ionqui desesperat de la cançó adopta un entranyable accent londinenc; o bé la transposició prodigiosa de Maggie's Farm de Dylan a la Catalunya rural, a mans de Mazoni (La granja de la Paula); o bé Just Like Heaven dels Cure, rescatada dels anys 80 -els quals a alguns ens agrada fer veure que enyorem- per la Katie Melua. Ara bé, si hi ha una mostra innegable que es pot convertir metall baix en or, és la versió que les germanes Roche han fet d'una altra cançó de Dylan: Clothes Line Saga; cantada amb poca convicció a l'original, la lletra -que les Roches sí que enuncien amb l'entusiasme que mereix- va d'una conversa entre veïns sobre la poca influència que la classe política sol tenir en la vida quotidiana de la gent:

"«Has sentit la notícia?», va dir el veí, somrient. / «El vicepresident s'ha tornat boig.» / «On?» «Al centre de la ciutat.» «Quan?» «Anit.» / «Vaja, quina llàstima.» / «En tot cas, no podem fer-hi res», va dir el veí, / «millor que ens en oblidem, oi?» / «Suposo que sí», va dir la mama / i em va preguntar si la roba ja s'havia assecat".

Que jo sàpiga, és l'única cançó dedicada integralment al sentit comú.


- Textos i contingut: Matthew Tree - Disseny i programació: Nac -