CATENGESP


MÉS LLUM

(08/05/2009)

AVUI (08/05/2009)

Sobre el projecte 'Encenguem el mar', de Muma Soler.

"I de què serveix, això?", deia la més escèptica dels tres amics que em van acompanyar el dia 26 del mes passat per veure les 119.000 espelmes que els més de 500 voluntaris de l'artista català ubicat a Suïssa Muma Soler havien distribuït segons els dissenys que ell havia guixat als carrers que envolten el Born barceloní. Al carrer de l'Argenteria, les primeres espelmes enceses feien pampallugues inquietes sota una pluja incipient. "Podria ser bonic, si no plou massa", va concedir l'amiga. I va resultar que no, no va ploure massa i sí que va ser bonic i fins i tot commovedor quan, cap al capvespre, l'Ajuntament va fer apagar l'enllumenat públic i es va poder veure clarament ona rere ona de foc amic fent ziga-zaga a bona part del barri de la Ribera i sobretot al Fossar, on els voluntaris cuitaven a reemplaçar les espelmes apagades pel plugim com si els hi anés la vida. Vam mirar aquesta transformació real de la nostra ciutat, embadalits amb ganes i feliçment alliberats de qualsevol necessitat d'analitzar-ne el perquè. Que jo sàpiga, però, era l'únic badoc que sabia exactament quants esforços en Muma havia hagut d'esmerçar per poder encendre el primer ble: 14 viatges entre Lausana a Barcelona durant un any i mig per poder convèncer els prohoms de 13 institucions -des del Museu Marítim fins a la UB- que li donessin un cop de mà amb el projecte. És a dir: mesos i més mesos de reunions en cadena, de trameses de dossiers, de correus electrònics innombrables... Se'm va acudir -en un atac d'egoisme gremial- que en el mateix temps s'hauria pogut escriure tot un llibre, que hauria durat molt més temps que unes quantes espelmes. Abans d'adonar-me de l'obvietat que hauria hagut de ser un llibre tan excepcional com insòlit que ens hagués il·luminat d'una manera tan punyent.


- Textos i contingut: Matthew Tree - Disseny i programació: Nac -