CATENGESP


UN CABRÓ A CIUTADELLA

(27/01/2007)

DESCOBRIR CATALUNYA (01/12/2004)

A la ciutat meravellosa de Ciutadella, no tot són flors i violes

Ja no m'agrada la frase 'bon rotllo' – perquè crec que és abusada i imprecisa i pseudojuvenil - però no deixa de ser, malgrat tot, la frase que millor resumeix l'ambient que es respira a Ciutadella (si més no al mes de juny ara fa quatre anys, que és quan jo i la companya hi vam anar). I no només perquè Ciutadella és una ciutat bonica, sinó també perquè t'hi sents perfectament segur, atès que és una ciutat lliure de qualsevol mena de delinqüència. Així mateix, la nostra setmana a la segona capital de Menorca va passar com un petit somni càlid i agradable, amanida per quatre o cinc anècdotes sense importància però assaborits gratament per nosaltres aleshores: el cambrer que, beneducadament, ens va avisar que no s'ha de demanar mai una pomada a Ciutadella – que això és cosa de la gent de Maó – sinó un gin amb llimonada; les quaranta mil pessetes que la meva companya va trobar en un lavabo d'un bar i que, impulsada per una honestedat incontrolable, va lliurar als cambrers (la dona que havia perdut els diners va tornar al cap de poc, els va recuperar, i ens en va donar cinc com a mostra del seu agraïment); la llibreria en la qual ens van dissuadir de comprar una novel.la del Pau Faner, per bé que aquest escriptor fos resident a la ciutat, perquè, deien, era 'un llibre molt dur'... Bé, ja ho hem dit, pertot arreu hi havia bon rotllo. O gairebé. Perquè una bona amiga nostra ens havia encomanat una petita missió: localitzar – si encara hi era - un bar nocturn que havia regentat el seu primer nòvio, un ciutadellenc que l'havia pegat repetidament quan estava embarassada amb el seu fill. En aquella època Ciutadella, per la nostra amiga, havia estat un refugi, on havia anat a parar després d'haver fugit d'una situació familiar difícil a Barcelona, quan tenia divuit anys. Treballava en un restaurant de marisc: portava les llagostes que els clients seleccionaven de l'aquari del menjador cap a un altre aquari que hi havia a la cuina, on les substituïa per unes llagostes congelades. Era feliç, allà, fent aquesta feina, fins que va conèixer el senyor ja esmentat, és clar. En fi, jo i la companya no vam trigar a trobar el bar que aquest home havia regit: era al port, i portava el mateix nom que ens havia dit la nostra amiga, o sigui que segurament ell encara n'era l'amo. La porta estava ajustada. A dins hi havia fum, música enllaunada, xivarri, unes parets de pedra grisa: un ambient barat, feixuc, un pèl agressiu que, malgrat tot, no era capaç de fer malbé la nostra impressió tan agradable de Ciutadella, ciutat a la qual tenim la ferma intenció de tornar algun dia. Al contrari de la nostra amiga, que no vol posar-hi els peus mai més.


- Textos i contingut: Matthew Tree - Disseny i programació: Nac -