CATENGESP


HOMEOPATOLÒGIC

(05/06/2009)

AVUI (05/06/2009)

Sobre l'homeopatia.

L'any 1796 el metge alemany Samuel Hahnemann va publicar la seva Llei de semblances, el text fundacional de l'homeopatia en el qual s'afirma que una substància que produeix certs símptomes en una persona sana pot eliminar-los en una persona malalta. Al cap de molts experiments, el seu autor va concloure que com més diluïda la substància activa, més poder curatiu tindria. De manera que va arribar a fer dilucions de 30X (és a dir, una dilució de l'herba que fos en deu mesures d'aigua, repetida 30 cops). Així mateix Hahnemann, sense saber-ho, estava dissolent els seus remeis fins al punt que no en restava ni una trista molècula, atès que en aquella època es desconeixien els límits de la dilució. Ara bé, quan l'austríac Josef Loschmidt els va calcular 30 anys després de la mort de Hahnemann, els seguidors d'aquest -en comptes de llançar la tovallola- de cop es van empescar una "explicació" de la manca de molècules a les seves medicines, segons la qual l'aigua "es recorda" de qualsevol ingredient actiu ja esvanit. A finals del segle XX, fins i tot van "descobrir" que la "memòria" de l'aigua consisteix en unes ones electromagnètiques i que aquestes es poden enviar via internet perquè "activin" un got d'aigua a qualsevol lloc del món. Tanta improbabilitat, lluny de convertir l'homeopatia en una panacea tan desacreditada com ara la trepanació o el respiratorianisme, l'ha fet tan popular que quan, fa ben poc, un científic d'aquí va oferir un llibre sobre el tema a una editorial barcelonina, aquesta li va dir -i estic segur que no serà pas l'única que ho farà- que mai no podrien publicar un atac contra l'homeopatia. Fora. Tabú. A Catalunya, pel que es veu, no es pot criticar aquest variant del pensament màgic; ni, de retop, el xarlatanisme que li és consubstancial.


- Textos i contingut: Matthew Tree - Disseny i programació: Nac -