CATENGESP


PARLEM-NE

(08/08/2009)

AVUI (04/08/2009)

Sobre la sorpresa que demostren tants catalans davant dels estrangers catalanoparlants.

Quan vaig aprendre el català a finals dels 70, ho vaig trobar normal, que la gent d'aquí se'n sorprengués una mica: al cap i a la fi n'hi havia ben pocs, aleshores, d'estrangers catalanoparlants. 30 anys després, però, confesso que ja no sento la mateixa frisança d'autosatisfacció quan algú es queda de pasta de moniato només en sentir un londinenc que parla la llengua adoptada de la Patrícia Gabancho. És més, diria que a aquestes altures, per estranger que un sigui, parlar català ja no té cap mèrit, sent com és res més que un primer pas natural. De fet, només els catalans encara se'n fan creus. A la dona bolivianoalemanya d'un amic meu català, que va aprendre la llengua materna del seu marit en mig any, la sorprèn -i molt- que al cap d'un lustre, molta gent continua meravellant-se d'aquesta proesa, com si ella hagués après a recitar de memòria el Segon llibre de Samuel en l'hebreu original o a empassar-se tres dotzenes d'ous crus sense treure'n les closques. No vaig entendre aquesta actitud tan estesa entre els catalans de naixement fins ahir mateix a la tarda, quan em va venir a visitar l'amic Alioune Sangaré (nascut a Guinea-Conakry, va arribar a Catalunya a l'edat de 15 anys, ja en fa sis, i ràpidament va afegir el castellà i el català al seu arsenal d'idiomes: susu, fula, wòlof, francès i anglès). Em va preguntar pel títol de la novel·la que fa temps que estic escrivint en anglès -Snug><- i en sentir que jo no sabia com traduir el títol al català malgrat un munt d'intents, va suggerir aixoplugat. Diana! El vaig mirar amb el mateix astorament que havia vist a les cares de tanta gent d'aquí en sentir-me dir coses com ara cloïsses o esbrinar. Anava d'un pèl que no li etzibés la frase fatídica: "Et felicito pel teu català: el parles tan bé!"


- Textos i contingut: Matthew Tree - Disseny i programació: Nac -