CATENGESP


CADÀVERS IL·LUSTRES

(16/08/2009)

AVUI (15/08/2009)

Sobre la publicació d'obres pòstumes d'autors consagrats.

Les editorials nord-americanes –segons un reportatge recent del setmanari londinenc The Observer– han descobert, exultants, que la mare dels ous pon molt més quan és morta: mai no s’ha furgat tan frenèticament, pel que es veu, als arxius de les universitats dels Estats Units a fi de trobar manuscrits inèdits d’autors tan traspassats com prestigiosos.

D’aquí la publicació imminent de llibres abans desconeguts de Styron o Tolkien (de qui acaben de desterrar un poema èddic basat en la llegenda nòrdica de Sigurd i escrit en versos al·literats, que no deu ser ben bé al gust dels lectors que frisen per regressar a la Terra Mitjana). Tan àvides són, les llengües de segons quins editors, que ja han escurat algunes engrunes gens gustoses. Com ara una novel·la policíaca de Graham Greene, de la qual, inacabada com és, mai no en descobrirem el desenllaç. Encara més dubtosa és la decisió de treure a la llum L’original de la Laura, una novel·la de Nabokov que aquest menystenia fins al punt de demanar explícitament que fos destruïda el dia que morís (una instrucció que la família es va passar pel forro de la forcadura).

Es va fer una cosa semblant fa una dècada amb dues novel·les de Henry Miller que ell mai no va voler veure publicades i quan es llegeixen, s’entén perfectament el perquè: no les va escriure pas Henry Miller, sinó un autor anònim que encara no s’havia convertit en Henry Miller; és a dir, a qui li faltaria temps, encara, per descobrir la veu escrita pròpia. Com tampoc l’havia descoberta Hemingway quan va escriure El jardí de l’Edèn (una obra pòstuma), ni la Rodoreda quan feia Crim (ídem). Potser s’hauria de repensar, això aparentment tan lucratiu de publicar obres pòstumes que van morir dècades abans que ho fessin els seus autors.


- Textos i contingut: Matthew Tree - Disseny i programació: Nac -