CATENGESP


VAGUES, ERRORS, TIBERIS

(09/11/2009)

AVUI (08/11/2009)

Sobre un anarquista empresonat i un estafador a gran escala que no ho és.

Vagues. Als mitjans normals i corrents i de vegades tocats i posats i tot, se n'ha parlat ben poc, de l'Amadeu Casellas, l'anarquista que va participar, talment una versió 2.0 de Puig Antich, en uns quants atracaments de bancs als anys 80 per tal de finançar la seva lluita no armada -i prescient, dirien alguns- contra el món de les finances. Si al Puig Antich el van matar durant la dictadura, amb l'Amadeu Casellas els ha faltat poc perquè fessin el mateix en democràcia: fins a la data aquest home -que no ha comès cap delicte de sang- ha passat 23 anys a la garjola; a tall de protesta, fa cent dies va començar una vaga de fam a Quatre Camins -acabada d'abandonar- que l'ha deixat amb uns danys permanents al sistema nerviós. Amb tot, continuen negant-li la limitació de condemna, per bé que hagi complert totes les condemnes: un cas més del que els advocats en diuen CPE (cadena perpètua encoberta).

Errors. El meu amic Max va ser tancat l'any 82 a la presó de Brixton, a Londres; allà els funcionaris li lliuraven les llaunes de refrescos (portades pels amics) amb les anelles tretes perquè no es poguessin obrir i quan, en sortir al cap de poc, va recollir la bossa amb les pertinences, va descobrir que li havien furtat el rellotge. Coses així i molt pitjors passen a bona part de les presons europees, incloent-hi les de Catalunya: al llarg de nombroses visites per fer-hi recitals i xerrades he sentit parlar (en veu baixa) de pallisses ocasionals i alguns suïcidis mai no aclarits del tot; i m'hi he pogut fixar prou bé, en els símptomes inconfusibles de neurastènia i depressió que tenen gairebé tots els interns; els quals, per cert, solen provenir de famílies mancades de diners, un fet innegable (per tòpic que sigui) atès que, segons va afirmar Núria Cadenas en sortir de Can Brians el 1994, "els rics hi entren per una porta i en surten per l'altra", tot deixant enrere una població de pelats que -en l'argot políticament correcte de les autoritats penitenciàries- han 'comès errors'.

Tiberis. La mateixa expressió que Felip Puig, secretari general adjunt de CDC, va emprar fa poc en parlar de les presumptes malifetes d'alguns excàrrecs del partit. Però per molts 'errors' que hagin comès -i el mateix es pot dir dels seus homòlegs presumptament fraudulents del PSC- segur que mai no sabran què és una cel·la de càstig ni es tornaran addictes als antidepressius. I pel que fa al senyor Fèlix Millet Tusell, acusat del desviament de fins a 23 milions d'euros per al seu benefici personal -una xifra que fa que els robatoris tan ideològics com llunyans d'Amadeu Casellas semblin meres bromes pesades-, lluny de trobar-se a la cangrí en un estat de desesperació prou fort perquè es vegi amb cor de fer una vaga de fam, es peix a gust amb una certa freqüència al que els mitjans descriuen com "un restaurant cèntric de Barcelona", sense dir-ne el nom. Sospito, en tot cas, que es tracta del Drolma, on el van fer confrare de l'Orde del Cava fa poc més d'un any i on encara deu fer algun brindis. Salut, doncs, Fèlix; i força al canut.


- Textos i contingut: Matthew Tree - Disseny i programació: Nac -