CATENGESP


CRIM I CÀSTIG

(27/01/2007)

EL PUNT (01/11/2002)

Com és que ningú fa cas de les atrocitats que tenen lloc a Txetxènia i dels reportatges de l'Anna Politkòvskaia?

Després de l'interès creat sobre la guerra – ai, perdó, operació antiterrorista - a Txetxènia per la interrupció sobtada a Moscou del xou popular rus 'Nord-Est', a càrrec d'un comando txetxè, el 23 d'octubre d'aquest any, un cop més aquest conflicte ha desaparegut del mapa mediàtic europeu. Cosa que no deixa de ser curiosa si considerem que, segons tots els testimonis, Txetxènia, des de fa uns quants anys, és segurament el racó del planeta on actualment menys es respecten els drets humans, i aquest racó, a més a més, pertany a un país veí, un país europeu, el president del qual és amic confés de molts dels nostres líders, incloent-hi el cabdill espanyol, la mà del qual ha encaixat més de dues i més de tres vegades. I si algú no té clar de quines atrocitats es tracta, en poden fer-se una idea amb el testimoni de la txetxena Aset Xadaieva, posem per cas, una pediatra de Grozni que actualment viu a Nova York, citada al Sunday Times londinenc. Va veure com els russos van assassinar ni més ni menys que 75 civils d'un sol cop en el curs d'una operació de neteja rutinària: "La víctima més gran tenia 81 anys, la més jove era un bebè d'un any. Els soldats senzillament van caminar al llarg del carrer, casa per casa, tot disparant contra tothom. Van enllestir en cinc minuts". Després que Xadaieva havia parlat d'aquesta atrocitat a grups internacionals de drets humans, un oficial rus li va dir que la mataria a ella i tota la seva família. Va fugir als Estats Units. Comenta: "Al meu país, tothom pot explicar una història semblant", cosa que no és de sorprendre si pensem que, en el curs de dues guerres breus, els russos han matat 100.000 txetxens, i que actualment abunden les ràtzies nocturnes de les tropes russes que s'emporten tots els homes entre 16 i 60 anys que troben en una determinada zona, molts dels quals no tornen a aparèixer mai més si no és en una fossa comuna o a la cuneta, amb el cos sovint cremat per evitar la seva identificació. La gent de l'ONG Human Rights Watch han documentat centenars – centenars! – de casos d'aquests. A Catalunya, sobretot, és absolutament impossible que, a hores d'ara, seguim ignorant què passa a Txetxènia, atès que una testimoni clau de la brutalitat de l'exèrcit rus en aquesta petita república va aterrar a Barcelona al 15 de novembre passat per donar-nos dues conferències magistrals sobre el tema a la Universitat Pompeu Fabra i al Col.legi de Periodistes, respectivament: Anna Politkòvskaia, una periodista que treballa com a corresponsal a Txetxènia per la revista moscovita Novaya Gazeta. Gràcies als seus reportatges (publicats en anglès sota el títol de 'A Dirty War', i que estan a punt de sortir en català), al mes de febrer del 2001, la Politkòvskaia va ser arrestada a Txetxènia per les tropes russes, subjectada a un simulacre d'execució, i feta fora del país. Si no la van liquidar, va ser gràcies al fet que dos txetxens presents en el moment del seu arrest van avisar els de Novaya Gazeta, i la revista va fer mans i mànigues perquè res de greu no passés a la seva corresponsal (poc després, els russos van assassinar els dos txetxens en qüestió). Tot fent una avaluació global de la situació a Txetxènia, l'Anna Politkòvskaia va dir, en unes declaracions a l'escriptor Carles Torner: "Quan les persones són executades en un territori determinat i a causa de la seva nacionalitat, es tracta d'un genocidi. La destrucció inclou infants, dones, dones embarassades i tot, qualsevol persona. He estat present en l'obertura de fosses comunes secretes, hi he vist tots els cossos amb senyals de tortura. La gent havia estat torturada de les maneres més horribles, amb tortures medievals, eren cossos amputats. Puc entendre que es pugui sospitar que tots els homes són guerrillers, però quan veus els cossos dels infants i de les dones a les fosses t'adones que és un genocidi." Un genocidi, doncs. Aquí a la cantonada. Com és que, malgrat tot, Txetxènia només surt a les notícies breus dels nostres diaris (si és que hi surt)? Com és que els nostres telenotícies gairebé no en parlen mai? Com és, d'altra banda, que tots - progres inclosos - mostrem tan poc interès pel tema? Com és que no ens ha faltat temps per qualificar els russos d'imperialistes i nazis – que és el que són - tal com hem fet durant anys amb els Estats Units i Israel, respectivament? Potser perquè darrere els crims comesos a Txetxènia, no hi ha pas els pèrfids ianquis? Potser perquè els autors dels crims esmentats no són pas soldats jueus? Pregunto, eh?



- Textos i contingut: Matthew Tree - Disseny i programació: Nac -