CATENGESP


LEGALITZEU-LES!

(27/01/2007)

EL PUNT (01/08/2002)

Les drogues gairebé es van legalitzat als anys setanta i s'haurien de legalitzar ara

L'any 2001, l'editorial californiana Semiotext(e) va publicar 'Burroughs Live', un llibre d'unes vuit-centes pàgines de lletra petita dedicat exclusivament a transcripcions de les entrevistes fetes durant gairebé quaranta anys amb l'escriptor nord-americà William S. Burroughs, que va morir el 1997 a l'edat de 83 anys. Al llarg del llibre, Burroughs explica a bastament moltes de les teories que l'han donat una certa notorietat internacional: per exemple, que el llenguatge és un virus que prové de l'espai sideral; que els éssers humans estem en una fase neotònica (és a dir, que no se'ns ha acabat el procés evolutiu) i que la propera fase consistirà en el trasllat de la terra cap a l'espai mitjançant els cossos astrals; que l'univers és màgic i que, per tant, res és casual i tot té una finalitat. Són unes teories que molta gent qualificaria de força imaginatives, com a mínim, però en comparació amb la teoria de Burroughs sobre les drogues il.legals, semblen gairebé prosaiques: parlant als anys setanta, Burroughs afirmava, en diverses entrevistes, que el que ell anomenava 'la guerra insensata contra la droga' estava a les acaballes i que la plena legalització de totes les drogues, incloent-hi l'heroïna ('tractament mèdic per als que volen deixar-la, i manteniment legal per als que no volen o no poden deixar-la') era qüestió de pocs anys o fins i tot de mesos.

Vet aquí que, trenta anys després, amb l'excepció il.lustrada d'Holanda, la 'guerra contra la droga' denunciada amb tanta contundència per Burroughs continua arreu del món. Robòticament, els cossos de policia van decomissant remeses de drogues il.legals – fins i tot ho anuncien, orgullosos, als mitjans de comunicació – alhora que els mateixos mitjans exploten el tema tot atiant les pors dels pares no-consumidors que s'espanten encara més, que pressionen les autoritats perquè actuïn amb més fermesa, de manera que el control policial augmenta, els usuaris es remeten cada vegada més a pràctiques clandestines a l'hora de prendre la seva droga preferida, i així la histèria augmenta, any rere any. Ara, toca a l'èxtasi. 'L'èxtasi ha causat la mort de 38 persones a Espanya en deu anys', deia un titular de diari fa cosa de tres setmanes. 38? En deu anys? Quantes morts ha causat l'alcohol en el mateix període? No tinc les estadístiques a la mà però segur que es pot afegir un zero - i possiblement dos - a la xifra esmentada. Com és, doncs, que la Guàrdia Civil no irromp als bars del país i confisca totes les ampolles de rom i vodka i tequila i vermut i Licor 43 que li caiguin a les mans? Quanta gent més ha de morir a causa de l'alcohol – en accidents de trànsit, de cirrosi, d'infarts – abans que es prohibeixi? Bé, pot morir el doble o el triple de gent i mai no es prohibirà per la raó senzilla que com que està legalitzat, tothom sap exactament el que és, i si un se n'abusa la responsabilitat és seva i de ningú més. Gràcies al fet que la cervesa és legal, per exemple, jo sé perfectament que si en bec una ampolla em sentiré una mica eufòric, si en bec dues seré francament feliç, si en bec tres començaré a oblidar que tinc problemes i si en bec trenta-i-vuit acabaré mig morint-me d'un atac interminable de singlot abans de caure a la vorera tan llarg com sóc. I ho sé, això, perquè cada ampolla conté exactament la mateixa quantitat de cervesa amb els mateixos graus d'alcohol. Però si l'alcohol fos il.legal, a més d'haver de comprar les cerveses a un delinqüent (per definició), no sabria què hi hauria en cada ampolla. Una podria contenir una espècie de pixums de gat, tipus Budweiser, mentre una altra podria ser una cervesa belga d'aquelles que són més fortes que el vi. No tindria ni idea, de fet, de com acabaria després d'una, dues o tres ampolles i ni parlem de trenta-vuit. Això és exactament el que passa als consumidors de drogues il.legals: no saben ben bé què és el que estan prenent, perquè no poden, perquè no hi ha un mercat legal, amb controls i etiquetes. La gran majoria de morts d'estupefaents – incloent-hi les d'alguns amics meus – han estat per sobredosi, és a dir, perquè el consumidor no sabia ben bé el que prenia i per tant era incapaç de mesurar la quantitat correctament. L'única manera de poder controlar la quantitat és mitjançant la legalització. Legalitzem les drogues, doncs, començant, potser, amb l'haixix, tan innocu, tan poc addictiu, pel qual les empreses de tabac nord-americans ja tenien les campanyes de publicitat preparades, als anys setanta, quan es pensava que la legalització era qüestió de pocs anys o fins i tot de mesos.


- Textos i contingut: Matthew Tree - Disseny i programació: Nac -