CATENGESP


MONSTRES, 50%, MAM

(09/03/2010)

Originally published at AVUI (07/03/2010)

This article is not available in an English translation; shown here is the Catalan original.

Sobre la personalitat de monstres i estafadors.

Monstres. Quan un tipus com en Pedro Jiménez –un violador reincident reacusat fa poc de la violació, assassinat i profanació dels cadàvers de dues policies en pràctiques a Bellvitge, el 2004– apareix als mitjans de comunicació, el públic sempre reacciona amb estupefacció: com pot ser que hi hagi gent com Jiménez, o bé, posem per cas, Josef Fritzl (que va tenir set fills amb la pròpia filla en un soterrani austríac del qual ella no va poder sortir durant 24 anys) o bé els anglesos Fred i Rose West (que van penjar un mínim de 12 noies de les bigues de casa seva, on les van violar i torturar mentre posaven la cançó 'Yeh Yeh' de Georgie Fame a tota pastilla); o bé Ricard Pinilla i Oriol Plana (els fills de papà que van cremar viva la indigent Rosario Endrinal, el 2005). Els soferts advocats d’aquesta mena de persones solen al·legar que els seus clients pateixen malalties mentals o que han actuat sota la influència d’estupefaents.

50%. Doncs ni una cosa ni l’altra, segons els psicòlegs evolucionistes –com l’anglès Daniel Nettle, l’autor de Personality, un llibre comentat aquí fa uns mesos–, que asseveren que la meitat de la personalitat de tothom la conformen cinc factors que han estat desenvolupats genèticament al llarg de la prehistòria i que es diuen Extroversió (és a dir, ambició i optimisme); Neuroticisme (vigilància i por); Consciència (autocontrol i planificació); Agradabilitat (sociabilitat i altruisme); i Obertura (creativitat i pensaments insòlits). Per ser un psicòpata, afirmen, només cal tenir uns graus d’Agradabilitat, de Consciència i també de Neuroticisme molt baixos. Un de cada 125.000 humans comparteixen aquest quadre (cosa que vol dir que a l’Espai Schengen sencer hi ha uns 3.200 ciutadans que podrien convertir-se en assassins en sèrie).

Mam. Tornant als estupefaents, l’altre dia amb uns amics discutíem sobre si hi havia alguna connexió entre l’alcoholisme i l’escriptura, atès que tants autors –Fitzgerald, Lowry, Vinyoli, Doblàtov, Chandler, Hemingway, Ferrater, Capote, Kerouac, Pla...– van ser uns bevedors més que entusiastes. Segons els psicòlegs evolucionistes, però, l’addicció (al que sigui) no és pas un tret típic dels escriptors, sinó de qualsevol persona baixa en Consciència (és a dir, amb poca autodisciplina). D’altra banda, es veu que els escriptors sí que comparteixen un grau alt d’Obertura, és a dir, tenen una tendència a fer tot de connexions mentals inusuals (i per tant sovint creatives). Si en fan massa, corren el risc de convertir-se en carn de frenopàtic, perquè es veu que la frontera entre la creativitat i el desequilibri psíquic és ben fina. Així mateix, dubto que la pericial psiquiàtrica que l’advocat de Fèlix Millet ara vol encarregar per al seu client tingui gaire èxit. Els empresaris reeixits, sempre segons Nettle i companyia, són mentalment estables, ja que solen tenir poca Obertura, molta Extroversió, no gaire Agradabilitat i gens de Neuroticisme. Dit d’una altra manera: són uns temeraris antipàtics sense imaginació a qui la resta de la gent els importa un rave. Els minusvàlids inclosos.


- Textos i contingut: Matthew Tree - Disseny i programació: Nac -