CATENGESP


EL BUKKAKE DE CADA DIA

(27/01/2007)

EL PUNT (01/11/2001)

El bukkake s'estableix com una modalitat pornogràfica més

No fa gaire, en ser preguntat perquè no escrivia en català, en Javier Cercas, l'autor de 'Soldados de Salamina', va dir que l'havia desanimat força una declaració de Josep Pla segons la qual els autors haurien de deixar d'escriure novel.les a la mateixa edat que es deixen de masturbar, o sigui, cap als vint anys. De seguida, qui escriu això es va fixar en el detall de l'edat: vint anys, només! O sigui, si hem de prendre Pla al peu de la lletra, aquí a Catalunya, tot just superades els anys d'adolescència, les persones ja no es toquen allà on realment compta.

Quin contrast amb els Estats Units, on, malgrat els daltabaixos terroristes dels últims mesos, la indústria pornogràfica – no del tot aliena, diguem-ne, al foment de la masturbació, tal com veurem més endavant - no para de créixer. Actualment, segons Forbes-com, cada any els nord-americans gasten entre 2.6 i 3.9 bilions de dòlars en vídeos (dels quals es produeixen més de deu mil), revistes, webs, i pel.lícules pay-per-view eròtics. No és de sorprendre, doncs, que segons els càlculs de Dan Savage, un conegut columnista sobre temes sexuals, els homes del país produeixen un total de 57.330.000 litres d'esperma masturbada cada any: una quantitat suficient per convertir Catalunya en una zona catastròfica.

Per si això fos poc, un nou gènere pornogràfic amenaça d'afegir unes quantes gotes més a aquesta maregassa de semen. Es tracta del bukkake, un mot que aviat, potser, ens serà tan familiar com 'seixanta-nou' o 'petó negre'. Prové del Japó. Diuen que fa molts anys, en aquest país, el bukkake va néixer com a càstig per a les dones adúlteres: se les portava a una cova amb les mans lligades i, un cop agenollades, els homes del poble es masturbaven damunt de les seves cares. Avui en dia, afortunadament, el bukkake ja no és cap càstig sinó una font de plaer per a milers i milers de nord-americans, gràcies als vídeos de la sèrie 'American Bukkake', dels quals ja hi ha més de catorze. El procediment sempre és el mateix: cada tres mesos es busquen entre 60 i 100 homes, la major part d'ells aficionats, a través d'anuncis a alguns setmanaris de Los Àngeles i una 'bukkake hotline', o sigui, una línia telefònica especial. Cada home ha de portar un certificat conforme que no és seropositiu. No hi ha cap altra condició, i entre els participants hi ha hagut homes blancs, negres, asiàtics i hispànics, incloent-hi algun nan. Han de treure tota la roba menys els calçotets (i les màscares, en el cas que en portin) i després entren al plató, on els espera l'actriu. Quan el director - un tal Jim Powers, un corredor de borsa reciclat – els doni l'ordre, han de treure els calçotets, llençar-los en l'aire, fer el crit de guerra japonès ('Banzai!') i masturbar-se amb la màxima eficàcia en la direcció general de l'actriu. Aquesta cobra cinc-cents dòlars ('són els cinc-cents bitllets més fàcils de l'univers' ha declarat Kiki D'Aire, l'estrella de 'American Bukkake 11') i els homes trenta-cinc per barba.

Ja s'han venut més de dos-cents mil exemplars dels vídeos bukkake i pel que sembla se'n vendran bastants més: és un gènere que gaudeix, per tant, d'un cert èxit. En certa manera, representa el tancament d'un cercle. Tal com va declarar una pornògrafa nord-americana el nom de la qual se m'escapa, 'tots els homes es masturben: la nostra feina és proporcionar-los les matèries primes perquè puguin fer-ho'. Ara ja no cal: gràcies al bukkake la pornografia s'ha reduït a la seva forma més pura: la incentivització de la masturbació mitjançant imatges de la masturbació i prou (aviat, sens dubte, no caldrà ni la presència d'una actriu). Tot un panorama onanista que hauria sorprès en Josep Pla, segurament, ell que donava per descomptat que l'autoestimulació eròtica cessava amb la majoria d'edat. És clar que ell parlava exclusivament d'homes. I les dones catalanes, què? Ara mateix, el director Conrad Son està filmant una pel.lícula eròtica pensada per al sexe femení. De manera que d'aquí poc, tan bon punt tinguem els vídeos bukkake d'una banda i el nou llargmetratge de Son de l'altra, la població catalana sencera – els novel.listes inclosos - podrà gaudir de ple de la pràctica sexual més solitària, i sense limitacions d'edat a més a més. Com a qualsevol país normal.


- Textos i contingut: Matthew Tree - Disseny i programació: Nac -