CATENGESP


MART, MARI, MAGGIE

(12/04/2010)

AVUI (12/04/2020)

Sobre la nostàlgia per èpoques recents.

Mart.'' Life on Mars' és una sèrie televisiva anglesa en què un policia atropellat per un cotxe entra en coma; en els seus somnis, es trasllada a una comissaria de l’any 1973 on s’ha d’enfrontar al masclisme, racisme, violència i corrupció de la policia d’aquella època, simbolitzats pel seu cap, Gene Hunt (un personatge antipàtic que la campanya electoral laborista actual parangona satíricament amb David Cameron, el líder de l’oposició conservadora, tal com ens va informar Quim Aranda, en aquest diari fa una setmana). Al llarg de la sèrie, el policia en coma descobreix que son pare era un delinqüent; captura una assassina que hauria pogut matar la seva tia (una noia jove, als 70); i intenta salvar la vida d’una estrella de rock real (Marc Bolan de T. Rex), ja que sap que, més endavant, aquest esclafarà el seu Mini contra un arbre. Viure el 1973 també li comporta algun avantatge inesperat, al protagonista: per exemple, a punt de ser torturat per una planxa elèctrica, és rescatat per un dels múltiples talls de llum que una vaga general (real) va causar aquell any. Uns talls que recordo molt bé, gràcies als quals m’asseia amb el pare matí rere matí entre les ombres color de carbassa de casa, la meva escola tancada i la seva oficina també. De tant en tant ens miràvem amb una expressió ben expressiva, tipus què-hi-farem?

Mari. La segona part, nova de trinca, de la minisèrie de TV3 'La Mari' vindria a ser com una mena de 'Life on Mars' en clau catalana. No hi falta cap detall emblemàtic dels 70 d’aquí: el canvi del paper de la dona, la fi per fi del franquisme, les manifestacions a favor de l’amnistia i l’Estatut... Unes protestes que també recordo bé: les banderes espanyoles que cremaven (les flames diluïdes per la llum del sol), els vidres trencats (això sí, no recordo ben bé per què) i els policies que miraven tot plegat com si tingués lloc en un altre planeta.

Maggie. A la sèrie 'Life on Mars', l’ha succeït una còpia descarada: 'Ashes to Ashes', en què una policia també accidentada entra en coma i es trasllada en somnis cap als anys 80. Si disfrutava com un nen amb cada capítol de Life on Mars, ja que em recordaven els esdeveniments dels 70 que em van marcar la tardoinfància i la preedolescència, la veritat és no em ve gaire de gust mirar 'Ashes to Ashes', i així repassar els 80 tal com es van viure al meu país d’aleshores: els 80 anglesos, amb la seva violència ambiental, quan els policies pensaven que tenien carta blanca amb qui fos; quan la vida va ser alentida pels subsidis d’atur; quan el patriotisme britànic, ja força moribund, va ser revifat de cop pel desfibril·lador de la Guerra de les Malvines; quan els concerts anarcopunks s’amaraven d’un optimisme sense fonament. No, no sento cap mena de nostàlgia pels 80, potser perquè m’eren alhora els pitjors anys i alguns dels millors anys de la vida viscuda fins a la data, i justament per això els tinc al cap encara ara, per això els recordo com si fos avui.


- Textos i contingut: Matthew Tree - Disseny i programació: Nac -