CATENGESP


L'ARTICLE GENUÍ

(27/01/2007)

EL PUNT (01/11/2001)

Un text venerat per generacions d'amants de la pau i de la sostenibilitat ecològica resulta ser una falsificació

Ha estat traduït a desenes d'idiomes. En català l'edita Hesperus, una petita editorial de Mallorca especialitzada en textos relacionats amb els indis nord-americans. La solapa del llibre explica prou bé de què es tracta, i perdoneu una cita un pèl llarga: 'El text que presentem és la resposta que el cap dels indis duwamish, Seattle, va donar, l'any 1855, als representants del govern nord-americà que volien comprar el territori de la tribu... Aquest discurs, o carta – no se sap exactament què fou en el seu moment -, s'ha fet famós per les idees que conté i per la magnífica oratòria amb què són exposades, i ha estat àmpliament difòs pels grups ecologistes de tot el món.' I afegeix: 'El discurs de Seattle és important perquè presenta una visió del món i una manera d'entendre la natura que avui...semblen dotades d'una profunda saviesa...fa gairebé un segle i mig...s'elevà la veu d'un salvatge que no fou escoltada en el seu temps i que avui té per a nosaltres el valor immens d'una lliçó que, si l'escoltem, pot salvar-nos'. Aquest llibre, doncs, (comercialitzat amb el títol 'Nosaltres som una part de la terra'), no només és conegut per milions de lectors, sinó que fins i tot 'pot salvar-nos' si li fem prou cas. Poca broma.

Ara bé, no fa gaire uns investigadors van descobrir que alguns fragments del missatge del Gran Cabdill Seattle no encaixaven del tot amb segons quins fets històrics i científics. Per exemple, al text Seattle diu 'Què és la vida, si no es pot sentir el crit solitari del síboc?'. Seattle, però, vivia al Nord-Oest de la costa del Pacífic on és impossible sentir el crit (solitari o no) d'aquest ocell, perquè no n'hi ha cap, de síboc, en tota la zona. Encara més sospitós és la frase següent: 'He vist mil bisons putrefactes abandonats per l'home blanc. Els van matar des d'un comboi que passava.' Díficilment Seattle hauria pogut veure aquest espectacle lamentable si es té en compte que els primers ferrocarrils trans continentals van ser construïts deu anys després del seu missatge. A més a més, tampoc no hi havia bisons a la zona. Com podia haver-se equivocat tant, aquest indi nord-americà tan ple de saviesa? Bé, Seattle no es va equivocar gens, per la raó senzilla que la versió del seu missatge divulgada per grups ecologistes no és la que ell mateix va pronunciar. Aquesta no conté cap missatge ecologista sinó un reconeixement – això sí, brillantment exposat – de la superioritat militar de l'home blanc. El 1972, un guionista anomenat Ted Perry va crear una nova versió, diguem-ne moderna, del missatge original per a un documental produït per la Comissió de Ràdio i Televisió dels Baptistes del Sud. Segons Perry, al guió quedava clar que es tractava d'una reinterpretació, però els del programa van tergiversar aquest aclariment i van presentar el text com a genuí. A partir d'aquell moment va ser el text ecològicament correcte de Perry - i no pas el de Seattle – que va començar a circular. Fins i tot se'n va fer una versió per nens ('Brother Eagle, Sister Sky') de la qual es van vendre centenars de milers d'exemplars als Estats Units i la Gran Bretanya. Perry va escriure als editors, dient que ell era l'autor del text, però va rebre una carta dels advocats d'aquests que l'asseguraven que no hi havia cap violació de copyright. Res a fer, doncs. Perry va haver de veure com el seu text feia la volta del planeta, elogiat a tot arreu com una reflexió (i torno a citar la solapa de la versió catalana) 'del món primigeni del indis, d'aquella humanitat profundament arrelada en el seu entorn natural', sense que ell en cobrés ni un cèntim.

O sigui, si ets un salvatge noble, la gent considerarà que el teu missatge és una mostra d'una 'magnífica oratòria'. Si ets un guionista de la tele tan blanc com el Gran Cap de Washington mateix, la gent se't girarà d'esquena. És una llàstima per al Ted Perry perquè ell només feia la seva feina, que era la de fer que l'indi nord-americà en qüestió parlés com un progre dels anys setanta (o dels vuitanta, o dels noranta o dels...). I que consti que qui escriu això no té res en contra dels progres dels anys setanta (o dels vuitanta, o dels noranta o dels...) malgrat el fet que és gràcies a ells que aquest frau s'ha perpetuat al llarg de tres dècades. Al capdavall, ells també són una part de la Terra.


- Textos i contingut: Matthew Tree - Disseny i programació: Nac -