CATENGESP


FIGES, FRAU, FOLLIA

(18/05/2010)

AVUI (16/05/2010)

Sobre un petit escàndol de comentaris falsos.

Figes. Com que no se’n parla, parlem-ne. El dia de Sant Jordi passat es va destapar el que la premsa anglesa encara en diu l’escàndol Figes-Amazon. Orlando Figes, amb 50 anys, és un dels historiadors més coneguts de la Gran Bretanya. Especialitzat en la història russa, la seva obra mestra és The Whisperers ('Els xiuxiuejadors' o, segons la traducció castellana del 2009: 'Los que susurran'), una història oral de la vida quotidiana sota Stalin. El títol es refereix als subterfugis als quals els ciutadans soviètics van haver de recórrer per sobreviure sota aquell règim diguem-ne complicat.

Frau. Expert com és en subterfugis, Figes va decidir recórrer a uns quants justament per promoure aquest llibre: a principis d’abril, van aparèixer unes ressenyes a la botiga virtual Amazon que elogiaven The Whisperers d’una manera pròdiga: “Magníficament ben escrit, es tracta d’una història profundament commovedora que fa que el lector se senti humil, impressionadíssim, exaltat...”. A la vegada, els últims llibres escrits per alguns altres historiadors de Rússia –els rivals de Figes, per dir-ho així– van ser deixats com un drap brut: “Mal escrit i avorridíssim”, es deia d’una obra de Robert Service; “Escriu d’una manera refistolada i pretensiosa”, va ser un dels comentaris menys negatius sobre la historiadora Rachel Polonsky. En veure que qui signava era un tal Orlando-birkbeck, i sent Birkbeck la universitat de la qual Figes és catedràtic, la revista Times Literary Supplement va suggerir que potser Figes havia escrit tant les ressenyes elogioses com les mordaces. Tot seguit, Figes va amenaçar de portar el TLS a judici. L’endemà, l’advocat de Figes va dir que no calia, ja que havia estat la seva dona (la de Figes, no de l’advocat) que havia penjat les ressenyes i que Figes “tot just se n’havia assabentat”. Una setmana després, per fi, Figes va confessar que, efectivament, Orlando-birkbeck era ell mateix i es va desfer en disculpes al TLS, a Service i a Polonsky.

Follia. Ja fa un cert temps que aquest diari va decidir que els comentaris sobre els articles publicats a l’AVUI.cat només es poden fer si els comentaristes hi registren el seu nom i el correu electrònic. El resultat és que les desenes d’escarnis escrits per persones no del tot alfabetitzades van desaparèixer com per art d’encantament. Sé que n’hi ha que creuen que això és un atemptat a la llibertat d’expressió, però per a mi, si més no, ha estat un gran alleujament no ser qualificat, setmana sí i setmana també, de “guiri subvencionado por los nacionalistas catalanes” o “anglès esquerós” [sic] o –el pitjor insult de tots- “rodamón intel·lectual”. Però, vist l’escàndol Figes, he quedat amb el dubte: i si aquests comentaris negatius no haguessin estat escrits per quatre malintencionats quasidislèxics? I si els haguessin penjat els columnistes diguem-ne rivals, fossin d’aquest diari o d’altres, per desprestigiar els meus humils articles dominicals? Al cap d’un segon, em vaig adonar que es tractava d’un atac de paranoia absurd. Tipus Stalin.


- Textos i contingut: Matthew Tree - Disseny i programació: Nac -