CATENGESP


MÀSCARA, ANTIFAÇ, CARA

(02/06/2010)

AVUI (30/05/2010)

Sobre els impostors.

Màscara. Al seu assaig 'L’Adversari', l’escriptor Emmanuel Carrère explica el cas real d’un francès que durant dues dècades es feia passar per un metge prestigiós i acabalat que treballava per l’OMS; però que, en la realitat, vagarejava cada dia feiner pels boscos prop de casa seva. Molts dels lectors del llibre –que Empúries va publicar fa uns deu anys– encara ens recordem d’aquest personatge tan trist com sinistre, que va acabar assassinant la seva família, incapaç d’aguantar una vida de mentida. Aquesta setmana se n’han desemmascarat tres més, d’impostors.

Antifaç. El primer ho va fer ell mateix, i no pas per primera vegada: Mazher Mahmood –àlies 'el xeic fals'– és un periodista que treballa pel diari sensacionalista britànic News of the World. Aquesta setmana ha aconseguit enganyar la duquessa de York, la Sarah Ferguson, tot fent veure que ell, Mazher, era un empresari estranger que volia posar-se en contacte amb l’exmarit de la Ferguson, el príncep Andreu, per poder muntar un negoci al Regne Unit (es veu que el príncep fa aquests favors a nivell informal i els cobra ídem). La Ferguson va garantir “accés total a l’Andreu”, a canvi de mig milió de lliures (585.000 €). Va justificar aquesta xifra, dient: “Sóc tan pobra que no tinc ni un gibrell per pixar-hi”. Un gibrell potser no, però una assessora de relacions públiques, sí, la qual, en sentir que la seva clienta havia demanat tants diners sense ni tan sols informar-ne el príncep, va declarar que era “horrorosament ingènua”. Un eufemisme fi.

Cara. El segon cas és el d’Adam Wheeler, un nord-americà de 23 anys que ha aconseguit cursar tota una carrera a la universitat de Harvard, becada per diverses fundacions a base d’un currículum falsificat de dalt a baix que afirmava que Wheeler s’havia llicenciat a les universitats de Georgetown i Oxford; que parlava l’armeni clàssic i el persa antic; i que havia guanyat nombrosos premis acadèmics, incloent-hi un d’important per un assaig sobre Shakespeare. Tan fàcil que hauria estat posar-lo a prova quan es va matricular, tot parlant-li en armeni clàssic (un idioma que domina tant com jo); però a Wheeler només el van enxampar fa ben pocs dies –en descobrir que havia plagiat la conferència d’un membre del jurat que havia d’atorgar-li l’enèsima beca– al cap de tres anys d’impostura. Amb Shakespeare, d’altra banda, el desemmascarament ha trigat uns quants segles, al llarg dels quals s’ha cregut que l’obra d’aquest elisabetià la va escriure el filòsof Francis Bacon; o bé l’aristòcrata psicòpata Edward de Vere; o bé el poeta i estadista Fulke Greville; o bé el dramaturg Christopher Marlowe (una teoria que surt, fins i tot, en una novel·la catalana: La segona mort de Shakespeare, d’en Jordi Mata). Ara bé, el professor nord-americà James Shapiro –a 'Contested Will. Who wrote Shakespeare?' (Nova York, 2010)– acaba de demostrar sense cap mena de dubte que l’autor de les obres shakespearianes era un tal William Shakespeare. Per fi, un home honrat.


- Textos i contingut: Matthew Tree - Disseny i programació: Nac -