CATENGESP


AUTO, AJUDA, SOPA

(25/10/2010)

AVUI (24/10/2010)

Sobre tres autors de llibres d'autoajuda.

Auto. La nova sèrie d'Albert Om a TV3, El convidat, és ben bé allò que en anglès es diu good television: amanida de petites sorpreses, lliure de preguntes tòpiques i filmada d'una manera creativa però no pas dolorosament experimental. Déu n'hi do, per exemple, el suc que Om va treure de la Gimpera i el Buenafuente. Amb l'Eduard Punset, però, diria que no va tenir tanta sort: les poques coses que aquest expolític de dretes convertit en savi popular es dignava a dir al convidat Om, eren d'una banalitat indolent que feien que el Buenafuente, en comparació, semblés Baruch Spinoza.

Ajuda. L'últim llibre de Punset –El viatge al poder de la ment– ha estat acompanyat durant mesos en les llistes dels més venuts per un altre llibre d'autoajuda sobre el poder de la ment: El secret, de Rhonda Byrne, les idees de la qual –al contrari, hem de suposar, de les d'en Punset– no són pas pròpies: provenen en bona part d'una examiga (Esther Hicks) que Byrne va eliminar dels crèdits de la segona edició (segurament per no haver de pagar-li drets); i d'un remeier (James Arthur Ray) ara acusat d'homicidi després que tres adeptes seus van morir durant una cerimònia de purificació espiritual; la resta del contingut d'El secret va ser manllevat per Byrne directament de dos manuals de l'oblidat moviment New Thought, editats el 1899 i el 1910.

Sopa. Aquesta mena de xarlatanisme –endèmic en la literatura d'autoajuda, pel que es veu– va arribar al seu apogeu amb Jack Canfield, l'autor d'un llibre sobre la felicitat familiar –Sopa de pollo para el alma– del qual es van vendre milions d'exemplars arreu del món, fins que es va descobrir que l'autor havia abandonat la seva dona embarassada per una massatgista i que el fill, mantingut a distància pel pare, s'havia convertit en un drogoaddicte crònic. Tot plegat m'ha fet pensar en el meu únic encontre amb un autor de llibres d'autoajuda. No me'n recordo del nom, però sí de la seva autosuficiència postissa en parlar-me del seu best-seller internacional, basat en la teoria que hi havia exactament set vies cap a la felicitat. L'hauria escridassat allà mateix, per cínic, per perillosament fraudulent, però les bones maneres m'ho van impedir: al cap i a la fi, tant ell com jo ens trobàvem davant les càmeres de TV3 al programa El club, convidats, tots dos, per Albert Om.


- Textos i contingut: Matthew Tree - Disseny i programació: Nac -