CATENGESP


LLORS, ESTRUÇOS, RUCS

(01/11/2010)

AVUI (31/10/2010)

De Wikileaks i morts de civils.

Lloros. Aquesta setmana, l'agència de notícies sense ànim de lucre Wikileaks ha difós 391.832 informes classificats sobre la guerra a l'Iraq. Entre altres coses, aquests documents demostren que, entre el gener del 2004 i el desembre del 2009, 66.081 civils hi van perdre la vida, i que milers més van patir tortures, algunes de les quals, documentades gràficament.

Estruços. Al contrari del que ha passat amb altres filtracions de Wikileaks, o bé amb les fotos dels abusos comesos a la presó d'Abu Ghraib el 2006, aquestes noves revelacions no han donat peu ni a una sola queixa pública de l'anomenada societat civil. Pot ser perquè els informes en qüestió demostren que la majoria dels assassinats de civils van ser portats a terme per milícies sectàries autòctones i no pas per soldats angloamericans? O perquè les tortures que es veuen a les noves fotos van ser perpetrades exclusivament per les forces de seguretat iraquianes, les víctimes de les quals frisaven –segons alguns dels documents– per ser traslladades als centres de detenció dels invasors infidels? O perquè els mateixos informes asseguren que les milícies xiïtes més assassines van ser entrenades i armades per membres de Hezbol·là a bases de l'exèrcit iranià? Pot ser, preguntem per enèsim cop, que hi hagi alguna força misteriosa que impedeixi que els catalans abandonin el maniqueisme segons el qual els únics crims de guerra que compten són els comesos pels ianquis (o els 'sionistes')?

Rucs. Havent dit això, abans d'envair l'Iraq, Bush i Blair devien saber prou bé que a partir de la Segona Guerra Mundial –que va normalitzar el concepte de guerra total– en tots els conflictes hi ha hagut més víctimes civils que militars: al del Vietnam, per exemple, van morir uns dos milions de civils; al del Sudan, 1,9 milions (més 400.000 a Darfur); al del Congo, 5,8 milions; a Bòsnia, 156.500; al de Txetxènia, 160.000; a Israel i Palestina (des del 2000), més de 5.200 palestins i uns 750 israelians. Etcètera. Sabut tot això, caldria preguntar als senyors B i B com era que, abans d'autoritzar una intervenció armada, no van fer cas de l'etiqueta enganxada a la caixa dels trons iraquiana, en la qual –igual que les de totes les caixes de trons comparables arreu del món– posava la paraula perill seguida d'un espai en blanc per al nombre de civils que moririen inevitablement en cas que algú l'obrís?


- Textos i contingut: Matthew Tree - Disseny i programació: Nac -