CATENGESP


ROMA, PINKER, MOBY

(10/01/2011)

AVUI (09/01/2011)

De mots tabú.

Roma. Aquesta setmana l'Avui ha fet ressò del debat actual a Romania sobre la paraula que s'hauria d'utilitzar per designar els gitanos autòctons. Es pot escollir entre 'tigan' o bé 'roma'. Malgrat que 'roma' és un terme internacionalment reconegut –Barcelona mateixa té una plaça dedicada al poble romaní– el govern romanès afavoreix 'tigan', tot i les seves connotacions negatives (a l'època medieval volia dir una cosa com ara 'de baixa estofa') perquè 'roma' s'assembla massa a romanès i així mateix es podria confondre els romanesos amb els gitanos: cosa que, per alguna raó misteriosa, el govern, tan políticament correcte, troba del tot inacceptable.

Pinker. Segons el psicolingüista nord-americà Steven Pinker, emmagatzamem les nostres paraules tabú –gitano n'és una, per segons qui –en la part més primitiva i emotiva del nostre cervell (el sistema límbic) mentre que les paraules i raonaments correctes els guardem al neocòrtex, la part més racional –i més recentment desenvolupat– del cervell. Que és la raó per què, en el moment que, posem per cas, topem de peu contra una pedra, exclamem “merda” i no pas “excrements”.

Moby. Ens tots els idiomes, la gent té molt clar quines paraules són tabú i quines no. Fins al punt que en la literatura considerada seriosa les paraules gruixudes van ser prohibides per llei arreu del món fins fa tan sols 50 anys. Recentment, hi ha hagut una tendència a tornar a suprimir-ne algunes, per ser ofensives a certs col·lectius. Un exemple recent és una edició de Huckleberry Finn, de Mark Twain, acabada d'editar als EUA per NewSouth Books, en què la paraula 'nigger' (una paraula racista per dir 'afroamericà', però utilitzada com a argot no volgudament ofensiu en la novel·la) ha estat suprimida. Tal com ha comentat un twitteraire enfurismat: “Com poden censurar un clàssic de la literatura?” Al qual –tenint en compte que 'dick' vol dir 'titola' – algú ha respost que “d'ara endavant Moby Dick s'haurà de dir Moby Penis'. A Catalunya hi ha qui ha estat encara més primmirat: quan, a final dels setanta, els del còmic Cul-de-sac van empaperar mig Barcelona amb cartells promocionals, alguns polítics catalans van intentar prohibir-los perquè una de les tres síl·labes que conformaven el nom de la revista era, pel que es veu, d'una grolleria intolerable.


- Textos i contingut: Matthew Tree - Disseny i programació: Nac -