CATENGESP


CASTIGAT AL PAPIOL

(04/02/2007)

DESCOBRIR CATALUNYA (01/07/2004)

Una feminista de la vella escola em va criticar un llibre amb una duresa inusitada


Com que hi tinc dos bons amics, durant anys visitava El Papiol amb una certa freqüència. Em semblava un lloc tranquil, un pèl gris, potser, però acollidor i força bonic (per exemple, té un famós castell medieval, molt ben conservat). Desafortunadament, ja no tinc una impressió tan favorable d'aquest poble del Baix Llobregat, perquè fa cosa d'un any es va convertir en l'escena d'una humiliació que m'ha deixat un mal gust a la boca d'aleshores ençà. Tot va començar quan el club de lectors local, que havia estat llegint un llibre meu, es va posar en contacte amb mi per veure si es podia organitzar una xerrada. Fins aquí, tot bé: hi ha clubs de lectors arreu del país, i habitualment fan actes d'aquest tipus i normalment – ho confesso – solen ser molt gratificants per als autors en qüestió, ja que tenir una dotzena de persones parlant del teu llibre davant teu no deixa de ser un bon massatge per a l'ego (i la majoria d'autors tenim l'ego esparracat, malmès, sota mínims). M'hi vaig apuntar a l'acte, doncs, i vaig anar a la biblioteca del Papiol, preparat mentalment per un bany d'afalacs. Hi havia força gent i vaig començar fent cinc cèntims del llibre, tot explicant amb grans dosis de falsa modèstia que el meu llibre no pretenia ser cap gran obra literària. Aviat vaig descobrir que no calia que ho digués jo: quan va tocar el torn al públic, una senyora situada a l'altre costat de la sala va dir, amb contundència: 'És un llibre mediocre, masclista i ple d'observacions molt superficials; no té cap mena d'interès.' I això era només el començament. Durant una mitja hora llarga, es va dedicar a vilificar i demolir el meu pobre llibre, davant el silenci atònit dels altres assistents, la bibliotecària inclosa, que no sabien ben bé com aturar la meva atacant. Quan aquesta va callar, per fi, vaig fer un intent desesmat de defendre'm i la xerrada es va donar per acabada. A la sortida, la bibliotecària, amb tota la bona fe del món, em va obsequiar una planta. Normalment les plantes se'm moren gairebé a l'acte però aquesta, no; aquesta encara aguanta, esponerosa, al menjador de casa meva: un record permanent de la meva primera humiliació literària, un vespre fred al Papiol, ara fa cosa d'un any.


- Textos i contingut: Matthew Tree - Disseny i programació: Nac -