CATENGESP


UNA MODEL ATÒPICA

(05/02/2007)

DESCOBRIR CATALUNYA (01/10/2005)

Una visita a la presó Model de Barcelona trenca molts tòpics


Mai no agrairé prou l'educadora que em va convidar a participar en una festa literària a la Model, ara fa uns sis anys. La gent, i jo no era cap excepció, sol tenir una visió tòpica de les presons en general i de la Model – la més antiga, la més notòria i la més plena – en particular. Segons aquesta visió, els presos pertanyen a un món a part, brutal i degradat, i els funcionaris són uns forçuts freds però professionals que els mantenen ben tancats amb la fermesa necessària. Per tant, em va sorprendre, un cop passat els controls habituals de la Model, trobar-me al costat de l'educadora esmentada i un funcionari baix i escanyolit, caminant enmig d'un munió d'interns solts, com si estigués a la Rambla, una Rambla engabiada, evidentment. Mai, en cap moment, em vaig sentir amenaçat. L'educadora em va explicar: 'Tots pateixen d'una solitud immensa aquí dins. La figura de la mare els és molt important'.

A la festa hi estaven convidats els interns de la quarta galeria i els de la setena (considerats perillosos). Vaig començar demanant disculpes per utilitzar el català, tot afegint que si els parlés en el meu castellà força defectuós, m'entendrien encara menys. De seguida, em van assegurar que no havia de demanar disculpes per res. Aviat, vaig poder comprovar que no només entenien el català perfectament, sinó que un intern havia après aquest idioma prou bé per estudiar els poemes de Gabriel Ferrater (el suïcidi del qual el fascinava), i que molts altres, incloent-hi els estrangers, el parlava amb una fluïdesa desarmant. De fet, a mi em semblava que allà dins hi havia un munt de persones força més integrades al país que – posem per cas - una colla qualsevol de col.legials de la zona alta de Barcelona. Ho vaig comentar a l'educadora, que em va explicar que ella havia lluitat durant anys per convèncer les autoritats que la reinserció social dels interns fos possible i que s'hi haurien de dedicar més recursos. En la realitat, va afirmar, les autoritats mantenen els programes de reinserció (incloent-hi les classes de català que feia ella) perquè fan bonic, però no hi creuen de debò, i és per això que sovint són irregulars i insuficients.

La meva visita va acabar amb un regal dels tres interns responsables de la impremta de la presó: uns punts de llibre que havien dissenyat expressament per a la festa literària. Unes setmanes després, aquests mateixos interns, cansats, suposo, d'esperar que les autoritats els reinserissin en la societat, van aprofitar un permís de cap de setmana per fer-ho pel seu propi compte. Que jo sàpiga, encara estan en llibertat.



- Textos i contingut: Matthew Tree - Disseny i programació: Nac -