CATENGESP


BURROUGHS: UNA MORT, UNA MISSIÓ

(06/02/2007)

AVUI (01/09/1997)

William Burroughs ens acaba de deixar.

A les jornades literàries d'Edimburg de 1962, quan Mary McCarthy i Norman Mailer van elogiar l'obra de William S. Burroughs, cap ni un dels assistents estranyats, uns 2,500 persones, n'havia sentit parlar. Trenta-cinc anys més tard, Burroughs ja és una mena de multi-llegenda: un ionqui mític; un mite del món de rock i del món audiovisual; un mite homosexual i un mític assassí. Fins i tot els seus biògrafs més seriosos - Ted Morgan i Barry Miles - no van poder resistir la temptació d'empescar-se uns títols melodramàtics pels seus estudis respectius ("Bandoler literari" [1988] i "El Hombre Invisible" [1992]) contribuint així a la tendència general a enterrar l'obra de Burroughs sota un fotimer d'aurèoles alternatives, a convertir-lo en el que havia esdevingut quan va morir al dia 3 d'agost d'aquest any: un dels autors més coneguts - alhora que menys llegits - del planeta.

Però malgrat el que diuen els mites, el que empenyia Burroughs no era la droga (tot al revés: sempre relatitzava la importància d'aquesta en la seva obra i va deixar clar [en una entrevista al llibre The Job, 1969] que si no hagués deixat l'heroïna a finals dels cinquanta, mai no hauria escrit la primera obra mestra, Naked Lunch, [1959)]); tampoc no era cap escriptor gai en el sentit confessional de la paraula (al contrari de Ginsberg - vegeu Letters 1945-1959 - Burroughs sempre va assumir la seva homosexualitat com un fet natural i no en parlava pas amb l'excepció d'un sol llibre confessional - Queer [1985] - que va suprimir durant 38 anys); i tampoc donava gaire importància a la seva suposada influència en el món del rock ("tinc molt poc a veure amb la cultura pop" va dir el 1992). De fet, de tots els mites que s'han creat al seu entorn només hi ha un que realment té un fonament sòlid: el de l'assassí.

El 6 de setembre de 1951 es va reunir en el primer pis d'un bar de Ciutat de Mèxic amb la seva segona dona, Joan Vollmer, i dos amics més, amb la intenció de vendre una pistola. El comprador trigava a venir i mentre l'esperaven, Burroughs va dir a la Joan "Ens toca fer el nostre numeret de Guillem Tell" (abans, per cert, no havien fet mai cap 'numeret de Guillem Tell'). La Joan va posar un got damunt el cap, va girar el cap ("no suporto veure la sang", va dir, rient) i el Burroughs va disparar. Malgrat ser un bon tirador, aquell dia va apuntar malament i la va matar a l'acte.

Segons els dos testimonis, es tractava d'un accident. Ara bé, per al Burroughs els accidents no existien sinó com a actes portats a terme per forces hostils, forces que l'havien posseït en el moment de prémer el gallet. Millor que ell mateix n'expliqui les conseqüències: "La mort de Joan em va posar en contacte amb l'invasor, l'Esperit del Mal, i em va conduir a una lluita sense fi en la qual no tinc altra alternativa que escriure per poder-me'n sortir".

Així que Burroughs no escrivia ni per guanyar-se la vida ni per fer-se famós ni per "expressar-se", sinó per sobreviure a l'impacte esborronador dels fets de 1951; això feia que es movia completament al marge de les tendències literàries del seu dia (incloent-hi la de la Generació Beat: "No en formo part i mai no n'he format part", Burroughs dixit) per forjar una obra prou única perquè JG Ballard, l'autor de Crash, el descrigués com "l'escriptor més important i original després de la Segona Guerra Mundial", tot afegint que ara que s'ha mort: "...tan sols ens queden els escriptors que fan carrera" (The Guardian, 4 d'agost de 1997).

Burroughs va aconseguir la fama amb Naked Lunch, una sèrie d'episodis (que ell anomenava 'numerets') que enviava a Allen Ginsberg, avisant-lo que "qualsevol intent de posar-los en ordre cronològic no és gens aconsellable". Aquest llibre va ser el primer i segurament el més violent assalt de Burroughs contra la força constrenyedora - l'heroïna n'és una metàfora - que l'havia "obligat" a matar al seva dona.

Però amb l'eliminació de l'ordre cronològic, Burroughs no en tenia prou: volia acabar amb la mateixa estructura del llenguatge en si, essent aquest un dels pitjors agents dels poders malèfics i manipuladors als quals s'enfrontava. Quan el seu amic, el pintor Brion Gysin, va descobrir els resultats que es podrien obtenir retallant (cutting-up) i doblegant (folding-in) textos i reordenant-los a l'atzar, Burroughs va adoptar el sistema immediatament, escrivint Exterminator [1960], The Soft Machine [1961], The Ticket That Exploded [1962] i Nova Express [1964]. Amb aquest últim llibre, que ell va considerar un fracàs, es va acabar la seva fe incondicional en el mètode cut-up/fold-in de Gysin i va decidir de combinar-ho amb un estil més convencional: un procés que va trigar uns anys a madurar-se fins que va treure The Wild Boys [1971] i Port of Saints [1973], uns llibres infravalorats que van fer de pont entre l'època dels cut-up purs i la tetralogia final (Cities of the Red Night [1981], The Place of Dead Roads [1983], The Western Lands [1987] i Ghost of Chance [1991]), en la qual Burroughs barreja elements de ficció de gènere (ciència ficció, novel.la negra, western, novel.la històrica); uns arguments no-linears; i teories cientificomàgiques sobre la virologia, l'evolució i, és clar, les forces del Control, àlies l'Esperit del Mal.

De manera que la culpabilitat que Burroughs sentia diàriament per la mort de la seva dona el va portar, al capdavall, a ampliar els paràmetres de la narrativa en llengua anglesa fins al punt que difícilment es pot imaginar un escriptor capaç de fer-li el relleu. No obstant, Burroughs mai no es va deixar caure en el parany d'intel.lectualitzar sobre la pròpia obra - en això també es quedava gairebé sol - i als seus pocs assajos teòrics (com els del recull The Adding Machine [1986]) es limita a comentar les obres d'alguns dels seus escriptors preferits - com ara Proust, Fitzgerald i Graham Greene - i a destacar, a tall de consell, la inutilitat de les paraules abstractes i la importància de tenir uns bons personatges.

Adéu, doncs, a l'inventor del Doctor Benway, de Kim Carsons, de MisterBradleyMisterMartin, del Cul que Parla i tota la resta. Missió acomplerta, Inspector Lee. Senyors, ja és hora de tancar. Closing time, gentlemen, please.....

NOTES:

He fet servir els títols originals dels llibres de Burroughs per mostrar l'ordre cronològic de publicació.
Els noms equivalents de les obres traduïdes són:

Naked Lunch - El Almuerzo Desnudo

Exterminator - Exterminador

The Soft Machine - La máquina blanda

Nova Express - Expreso Nova

Queer - Diferent

The Job - Conversaciones con Daniel Odier. El Trabajo

Cities of the Red Night - Ciudades de la Noche Roja

Place of Dead Roads - El lugar de los caminos muertos

The Western Lands - Tierras del Occidente

Ghost of Chance - El fantasma accidental


- Textos i contingut: Matthew Tree - Disseny i programació: Nac -