CATENGESP


AMOR SALVATGE

(06/02/2007)

EL PUNT (01/08/2000)

El sexe aquí i als Estats Units semblen ser dues coses ben diferents....

Era un cartell excepcional: una foto d'una noia molt semblant a la Mònica Glaenzl (l'Emma de 'Plats Bruts') que tapava la boca com si hagués acabat de fer un rot. A sota hi havia una pregunta: 'Quin gust té el SEMEN?' i tot seguit, l'adreça d'una web lúdica dissenyada per i per a gent jove: elquesigui.com (al costat de l'adreça, posava 'Guanya un viatge a Amsterdam'). A jutjar per les mirades que atreia, devia fer molt de temps que els barcelonins no havien vist un cartell tan sorprenent i refrescant i provocador (i en català, menys). Un hauria pensat que en aquesta època d'honestedat sexual obligatòria, un cartell així no hagués causat gaires problemes. Però els ofesos de torn (aquesta gent tan anònima i minoritària com influent i perenne) van fer les queixes pertinents a les instàncies pertinents i al cap d'un mes els de Transports Municipals de Barcelona van retirar el pòster espermocultural amb una eficàcia digna d'un petit estat policial.

A la resta del món civilitzat, d'altra banda, els tabús sexuals continuen camí de la seva desparició definitiva. Una tendència reflectida, per exemple, en l'èxit creixent d'un periodista anomenat Dan Savage, els consells del qual sobre el sexe - que surten en una columna entitulada 'Savage Love' - són llegits per més de 3 milions i mig de lectors nord-americans a dinou revistes diferents d'informació general. A les cartes – que sempre comencen amb la salutació volgudament incorrecta 'Ei, maricó' (en Savage és gai) – es parla de tots els temes sexuals imaginables, des de l'ús de pinces per a mugrons fins a l'asfíxia eròtica, des de la coprofília fins a l'acromotofília (sexe amb persones mutilades), des de ficadors de gel a la vagina fins a fornicadors de gossos, des de relacions incestuoses amb la mare fins a la quantitat de semen ejaculat cada any pels mascles dels EEUU (57.330.000 litres). El senyor Savage contesta totes aquestes interrogacions en un to a la vegada humorístic, seriós i sanament obscè que hauria estat impossible trobar fa només quinze anys en qualsevol publicació dirigida al gran públic. Llegir 'Savage Love' és adonar-se de fins a quin punt el sexe – i el vocabulari corresponent - ha esdevingut un tema de conversa universal. N'és una petita mostra una pregunta enviada per una dona anònima que signa Noia que s'ho fa: 'Què puc fer per controlar les ganes de vomitar tan irritants que tenim de vegades quan estem xuclant una titola?'. El senyor Savage – un home ben qualificat per donar lliçons de sexe oral – li suggereix quatre consells pràctics amb la mateixa desimboltura com si es tractés d'una recepta de peix.

Pel que fa a Catalunya, malgrat les campanyes informatives que es van posar en marxa quan la crisi de la sida, segueix havent-hi una certa manca d'informació sobre segons quins temes sexuals, que no deixa de tenir el seu efecte. Quanta gent, per exemple, encara pensa que el tamany sí que importa? O que les dones en tenen prou amb copular per arribar a un orgasme? O que la pornografia és realista?

Això ens torna a elquesigui.com i els seus cartells prohibits: una de les millors seccions d'aquesta web autòctona és, precisament, un consultori sexual online que és molt semblant, quant al to, a la columna de Dan Savage. Tant de bo que jo, quan començava la seva particular odissea sexual a l'edat de quinze anys, hagués tingut accés a una font d'informació tan clara i desacomplexada: així hauria pogut evitar un munt de ficades de pota tristament inoblidables. Com a mínim, els catalans sexualment actius d'avui tenen la web esmentada, però díficilment arribaran a saber-ne alguna cosa, si cada vegada que algun catòlic frustrat alci la veu, els funcionaris municipals vénen corrents per treure'n la publicitat. En tot cas, sembla, això sí, que la gent d'aquí ja parla amb cada vegada més naturalitat sobre el sexe. Com em va dir una noia, fa un cert temps: 'M'agradaria menjar-te fins que t'escorris en la meva boca'; vam tallar poc després, de manera que mai no vam tenir l'oportunitat de posar el seu suggeriment a la pràctica. Una llàstima, perquè així m'hauria pogut informar amb precisió sobre el gust que té el semen, cosa que m'hauria permès participar en el concurs anunciat al cartell prohibit. Amb una mica de sort, ja estaria escrivint això des d'Amsterdam.


- Textos i contingut: Matthew Tree - Disseny i programació: Nac -