CATENGESP


PORT, PEDRA, PERSISTÈNCIA

(17/08/2013)

EL PUNT AVUI (04/08/2013)

De l'Alguer...

Port.
El passat català de l'Alguer fa l'ullet als nombrosos visitants principatins d'una manera que arriba a tenir quelcom de desconcertant, com si aquesta ciutat fortament italianitzada estigués provant, conscientment, de satisfer els neguits diguem-ne historicistes d'aquests a través dels noms de certs restaurants (Lo Furat o l'excel·lent Lo Romaní) o dels carrers retolats en català, com el del Forn o el del Pa i Aigua (els noms italians dels mateixos carrers –els únics que surten al plànol oficial– solen ser menys menestralencs: Via Conte de Cavour, Bastioni Colombo...).

Pedra.
Així mateix, seria fàcil concloure que a l'Alguer el llegat català s'ha reduït a quatre topònims i algun rètol comercial, si no fos per l'existència ineludible de certs edificis. La catedral, per exemple –d'estil gòtic català, i en què les quatre barres es troben ça i lla amb la mateixa naturalitat que les creus i les verges–, es va inaugurar ni més ni menys que 239 anys després que, el 1354, les forces de Pere el Cerimoniós foragitessin els genovesos i els sards de l'Alguer (que van repoblar amb tarragonins). De fet, els catalans manaven a l'Alguer durant ni més ni menys que tres segles i mig (fins a la Guerra de Successió, no es va restablir el contacte amb Catalunya fins al 1869).

Persistència.
Així mateix, cop rere cop aquest port –en què els rètols descriptius dels monuments són en italià, català i anglès, i punt– ens recorda que hi va haver una llarga època en què els catalans caminaven sols, sense haver d'anar de la mà fèrria dels castellans, ni tan sols lingüísticament. Fins i tot ara, per bé que només un 14% dels ciutadans algueresos fan servir el català amb normalitat, un 40% encara saben parlar-lo i la resta l'entenen perfectament (incloent-hi el napolità jove que ahir va vendre un banyador al meu fill). És com si el nou turisme català estigués esborrant la imatge, prèviament prevalent a l'Alguer, del català com una llengua només per a vells i nostàlgics. Tal com diu el poeta alguerès contemporani Guido Sari, tot adreçant-se al seu propi idioma: “No estimo l'amor paternalista/dels qui et van considerar dolç vernacle/i et van emparedar fent-te carícies.” Dit això, a hores d'ara no cal que es preocupi: ja sabem que, tant a l'Alguer com arreu, s'està fent de tot a la llengua catalana menys acariciar-la.


- Textos i contingut: Matthew Tree - Disseny i programació: Nac -