CATENGESP


TOTA UNA EXPERI╚NCIA

(06/02/2007)

EL PUNT (01/02/2002)

L'experiment notori del californiÓ Philip Zimbardo encara porta cua

El 1971, el psic˛leg californiÓ Philip Zimbardo va portar a terme un experiment ja prou conegut: l'anomenat Experiment de la Presˇ de Stanford. Va fer construir unes cel.les al soterrani de la facultat de psicologia de la seva universitat a Palo Alto i va escollir divuit voluntaris d'un total de mÚs de setanta. Els voluntaris eren tots universitaris mascles dels Estats Units i CanadÓ i no tenien ni problemes psicol˛gics ni antecedents penals. ArbitrÓriament, es van dividir en dos grups: els 'guÓrdies' i els 'presoners'. Els guÓrdies van haver de vestir uns uniformes de color de caqui i portar unes ulleres de sol amb lents de mirall. Els presoners van haver de portar una mena de brusa blanca, sense roba interior, una cadena a un dels turmells, i una mitja al cap, per simular un cap rapat a zero. L'˙nica regla era que els guÓrdies havien de passar llista de tant en tant. Al cap de dos dies ľ com que els presoners es burlaven d'ells durant els actes de passar llista - els guÓrdies van comenšar a castigar-los: els feien fer flexions, tot trepitjant-los les esquenes. Com a resposta, el dia segŘent els presoners es van negar a sortir de les seves cel.les i van insultar els guÓrdies, els quals els van disparar amb extintors, els van despullar i van treure els llits de les cel.les. Per als presoners que no havien participat en la rebel.liˇ, els guÓrdies van muntar una 'cel.la de privilegis' en quŔ hi havia roba i llits. Aquell mateix dia, van tornar a posar els presoners 'bons' en les cel.les sense llit ni roba, i van traslladar els presoners 'dolents' a la cel.la de privilegis, cosa que va crear un clima de desconfianša entre tots els presos. A partir d'aquest moment, els guÓrdies van comenšar a molestar i controlar els presoners cada vegada mÚs. Per exemple, a la nit els obligaven a defecar i orinar en una galleda i llavors no els van donar permÝs a buidar-la, de manera que la 'presˇ' va comenšar a fer pudor d'excrements i pixums. Un dels presos va patir una crisi nerviosa, per˛ els psic˛legs que controlaven l'experiment pensaven que fingia i van trigar tot un dia a deixar-lo anar. No obstant aix˛, els guÓrdies van augmentar els controls: humiliaven els presoners amb mÚs flexions, els van obligar a netejar les tasses de vÓter amb les pr˛pies mans, i passaven llista durant hores senceres. Aproximadament una tercera part dels guÓrdies s'ho passaven visiblement bÚ inventant cÓstigs nous (al mÚs brutal de tots, els presoners li deien 'John Wayne'). Al sisŔ dia, grÓcies a les cÓmeres de vÝdeo, Zimbardo i el seu equip van descobrir que els guÓrdies, avorrits, havien comenšat a entrar a les cel.les, de nit, pensant que no hi havia vigilÓncia, i a humiliar els presoners d'una manera (i cito del mateix informe de Zimbardo): 'cada vegada mÚs degradant i pornogrÓfica'. Els psic˛legs van terminar l'experiment de seguida, tot i que, en teoria, havia de durar dues setmanes.

Al cap de mÚs de trenta anys, l'Experiment de la Presˇ de Stanford no ha deixat de fascinar, fins al punt que acaba de sortir una pel.lÝcula sobre el tema que reprodueix molts dels incidents reals de l'experiment dins un marc fictici ('Das Experiment', dirigida per l'alemany Oliver Hirschbiegel). Al cap i a la fi, en sis dies ľ sis! ľ uns noiets nord-americans de classe mitja-alta s'havien convertit en uns sÓdics incontrolables o bÚ en uns humiliats que havien perdut, per bÚ que temporalment, el sentit de la pr˛pia individualitat. No hi ha dubte que se'n poden treure diverses conclusions, de tot plegat, per˛ hi ha una que es destaca, per ser tan ˛bvia: l'˙ltima cosa que s'hauria de fer amb un grup de persones Ús crear un esperit de cos entre elles i tot seguit donar-les poder sobre un altre grup de persones. ╔s una conclusiˇ que qŘestiona la mateixa raˇ de ser de tots els cossos de policia, posem per cas. I si no, que ho preguntin a Khalid i Nadir Kartita, insultats i estomacats gratu´tament a Barcelona per un parell de policies nacionals a finals del mes de gener, o a Rodney Mack, trompetista solista de l'Orquestra Simf˛nica de Barcelona i Nacional de Catalunya, hospitalitzat per quatre dels nois de la Valdecasas, fa cosa de tres setmanes. I aix˛ Ús el que passa al carrer! QuŔ passa, realment, dins els mateixos centres penitenciaris del paÝs? Segur que els psic˛legs ho trobarien interessant.


- Textos i contingut: Matthew Tree - Disseny i programaciˇ: Nac -